FEED Validator

Congratulations!

This is a valid RSS feed.

Recommendations

This feed is valid, but interoperability with the widest range of feed readers could be improved by implementing the following recommendations.

• line 55, column 0: content:encoded should not contain data-saferedirecturl attribute (6 occurrences) [help]

  <p>L&#8217;esdeveniment és gratuït, familiar i apte per a tots els públics,  ...
  

• line 244, column 0: content:encoded should not contain decoding attribute (33 occurrences) [help]

  <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class=" ...
  

• line 244, column 0: content:encoded should not contain loading attribute (33 occurrences) [help]

  <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class=" ...
  

• line 244, column 0: content:encoded should not contain sizes attribute (17 occurrences) [help]

  <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class=" ...
  

• line 324, column 0: content:encoded should not contain aria-describedby attribute (13 occurrences) [help]

  										<content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><figure i ...
  

Source: https://fscsostenible.ccoo.cat/feed/

1. <?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
2. xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
3. xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
4. xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
5. xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
6. xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
7. xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
8. >
9.  
10. <channel>
11. <title>FSC Sostenible</title>
12. <atom:link href="https://fscsostenible.ccoo.cat/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
13. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat</link>
14. <description>Web blog de la FSC CCOO sobre sostenibilitat, medi ambient i mobilitat</description>
15. <lastBuildDate>Tue, 20 Aug 2019 10:32:06 +0000</lastBuildDate>
16. <language>ca</language>
17. <sy:updatePeriod>
18. hourly </sy:updatePeriod>
19. <sy:updateFrequency>
20. 1 </sy:updateFrequency>
21. <generator>https://wordpress.org/?v=6.2.5</generator>
22. <item>
23. <title>RUTA ACTIVA 2019</title>
24. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/ruta-activa-2019/</link>
26. <dc:creator><![CDATA[Francisco Sanchez Cadenas]]></dc:creator>
27. <pubDate>Tue, 20 Aug 2019 10:32:06 +0000</pubDate>
28. <category><![CDATA[Noticias]]></category>
29. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=422</guid>
30.  
31. <description><![CDATA[Com a acte lúdic i reivindicatiu, dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2019, la Federació de Serveis a...]]></description>
32. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><table border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
33. <tbody>
34. <tr>
35. <td align="center" valign="top">
36. <table id="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-templateBody" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
37. <tbody>
38. <tr>
39. <td align="center" valign="top">
40. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-templateContainer" border="0" width="600" cellspacing="0" cellpadding="0">
41. <tbody>
42. <tr>
43. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-bodyContainer" valign="top">
44. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextBlock" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
45. <tbody class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextBlockOuter">
46. <tr>
47. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextBlockInner" valign="top">
48. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextContentContainer" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" align="left">
49. <tbody>
50. <tr>
51. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextContent" valign="top">
52. <h3><strong id="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-docs-internal-guid-5bc67c5d-7fff-926b-bada-3598568ec9cc">Com a acte lúdic i reivindicatiu, dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2019, la Federació de Serveis a la Ciutatania de CCOO de Catalunya organitza la 5ª edició de la Ruta Activa, una caminada que té com a objectiu reivindicar “Feminisme i Lluita Obrera” alhora que fomentar caminar com a mitjà de transport sostenible.</p>
53. <p>La sortida tindrà lloc a les 10 hores als Jardins de les 3 Ximeneies (La Canadenca) amb un recorregut de 3 km. L’itinerari inclou una aproximació a espais emblemàtics del feminisme i de la lluita obrera, a càrrec de guies especialitzades d’ Androna Cultura.</p>
54. <p>La meta i el punt de trobada final és el Parc de l’Estació del Nord. Allà trobareu un quiosc informatiu, aigua i fruites, i es sortejaran premis entre les persones participants.</p>
55. <p>L&#8217;esdeveniment és gratuït, familiar i apte per a tots els públics, però és necessari realitzar la inscripció prèvia a través del següent enllaç: <a href="http://ccooagencias.org/rutaactiva" target="_blank" rel="noopener noreferrer" data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=http://ccooagencias.org/rutaactiva&amp;source=gmail&amp;ust=1566383305040000&amp;usg=AFQjCNH4sz1iK2PMjQaNDWDzzmHx1vDfEQ">ccooagencias.org/rutaactiva</a>. Animeu-vos a participar-hi, la mobilitat sostenible és cosa de totes i tots.</p>
56. <p>Sota el lema “Camina amb nosaltres”, la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2019 posa en relleu el tema d&#8217;aquest any, &#8220;Caminada i ciclisme segurs&#8221;, i destaca clarament una forma de transport que sovint se subestima: caminar. </strong></p>
57. <p><strong>Més informació a <a href="http://ccooagencias.org/rutaactiva" target="_blank" rel="noopener noreferrer" data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=http://ccooagencias.org/rutaactiva&amp;source=gmail&amp;ust=1566383305040000&amp;usg=AFQjCNH4sz1iK2PMjQaNDWDzzmHx1vDfEQ">ccooagencias.org/rutaactiva</a></strong></h3>
58. </td>
59. </tr>
60. </tbody>
61. </table>
62. </td>
63. </tr>
64. </tbody>
65. </table>
66. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonBlock" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
67. <tbody class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonBlockOuter">
68. <tr>
69. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonBlockInner" align="center" valign="top">
70. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonContentContainer" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0">
71. <tbody>
72. <tr>
73. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonContent" align="center" valign="middle"><a class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButton" title="Inscriu-te ¡ARA!, les places són limitades" href="https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfnC5WVZjKKSHmTJyo4YrfqVco3maDGuo-PnozPymqRmuZKPQ/viewform" target="_blank" rel="noopener noreferrer" data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfnC5WVZjKKSHmTJyo4YrfqVco3maDGuo-PnozPymqRmuZKPQ/viewform&amp;source=gmail&amp;ust=1566383305041000&amp;usg=AFQjCNEu2IK3Kn9ioskABqXLKymNH5-R8A">Inscriu-te ¡ARA!, les places són limitades</a></td>
74. </tr>
75. </tbody>
76. </table>
77. </td>
78. </tr>
79. </tbody>
80. </table>
81. </td>
82. </tr>
83. </tbody>
84. </table>
85. </td>
86. </tr>
87. </tbody>
88. </table>
89. </td>
90. </tr>
91. <tr>
92. <td align="center" valign="top">
93. <table id="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-templateFooter" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
94. <tbody>
95. <tr>
96. <td align="center" valign="top">
97. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-templateContainer" border="0" width="600" cellspacing="0" cellpadding="0">
98. <tbody>
99. <tr>
100. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-footerContainer" valign="top">
101. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnDividerBlock" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
102. <tbody class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnDividerBlockOuter">
103. <tr>
104. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnDividerBlockInner">
105. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnDividerContent" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
106. <tbody>
107. <tr>
108. <td></td>
109. </tr>
110. </tbody>
111. </table>
112. </td>
113. </tr>
114. </tbody>
115. </table>
116. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextBlock" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
117. <tbody class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextBlockOuter">
118. <tr>
119. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextBlockInner" valign="top">
120. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextContentContainer" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" align="left">
121. <tbody>
122. <tr>
123. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnTextContent" valign="top">
124. <h3><strong id="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-docs-internal-guid-4b78933e-7fff-6b76-7733-198286b3a37e">Hola compañer@:</strong></p>
125. <p><strong id="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-docs-internal-guid-267c4996-7fff-7be5-74dd-6ea9ca47ac71">Como acto lúdico y reivindicativo, dentro de los actos de la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura 2019, la Federación de Servicios a la Ciudadanía de Catalunya de CCOO de Cataluña organiza la 5ª edición de la Ruta Activa con una caminata cuyo objetivo es reivindicar el “Feminismo y Lucha Obrera” a la vez que fomentar caminar como un medio de transporte sostenible.</p>
126. <p>La salida tendrá lugar a las 10h de los Jardines de las 3 Chimeneas (La Canadenca), con un recorrido de 3 km. El itinerario a pie incluye una aproximación a espacios emblemáticos del feminismo y de la lucha obrera, a cargo de guías especializadas de Androna Cultura.</p>
127. <p>La meta y punto de encuentro final es el Parc de l’Estació del Nord, en el cual habrá un quiosco informativo, agua y frutas, y se realizará el sorteo de premios entre las personas participantes.</p>
128. <p>El evento es gratuito y una actividad familiar y apta para todos los públicos, pero es necesario realizar previamente la inscripción a través del siguiente enlace: <a href="http://ccooagencias.org/rutaactiva" target="_blank" rel="noopener noreferrer" data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=http://ccooagencias.org/rutaactiva&amp;source=gmail&amp;ust=1566383305041000&amp;usg=AFQjCNH5PvRfMFKRuSD1bZ2noodP50wroQ">ccooagencias.org/rutaactiva</a>. Animaos a participar, la movilidad sostenible es cosa de todas y todos.</p>
129. <p>Bajo el lema “Camina con nosotr@s”, la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura pone de relieve el tema de este año de &#8220;Caminata y ciclismo seguros&#8221; y destaca claramente un modo de transporte que a menudo se subestima: caminar. </strong><strong>.</p>
130. <p>Más información a <a href="http://ccooagencias.org/rutaactiva" target="_blank" rel="noopener noreferrer" data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=http://ccooagencias.org/rutaactiva&amp;source=gmail&amp;ust=1566383305041000&amp;usg=AFQjCNH5PvRfMFKRuSD1bZ2noodP50wroQ">ccooagencias.org/rutaactiva</a></strong></h3>
131. </td>
132. </tr>
133. </tbody>
134. </table>
135. </td>
136. </tr>
137. </tbody>
138. </table>
139. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonBlock" border="0" width="100%" cellspacing="0" cellpadding="0">
140. <tbody class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonBlockOuter">
141. <tr>
142. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonBlockInner" align="center" valign="top">
143. <table class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonContentContainer" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0">
144. <tbody>
145. <tr>
146. <td class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButtonContent" align="center" valign="middle"><a class="m_8480487024939974155m_-8112261353832883961m_-8866564443600637801gmail-mcnButton" title="Inscríbete ¡YA!, las plazas son limitadas" href="https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfnC5WVZjKKSHmTJyo4YrfqVco3maDGuo-PnozPymqRmuZKPQ/viewform" target="_blank" rel="noopener noreferrer" data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfnC5WVZjKKSHmTJyo4YrfqVco3maDGuo-PnozPymqRmuZKPQ/viewform&amp;source=gmail&amp;ust=1566383305041000&amp;usg=AFQjCNEu2IK3Kn9ioskABqXLKymNH5-R8A">Inscríbete ¡YA!, las plazas son limitadas</a></td>
147. </tr>
148. </tbody>
149. </table>
150. </td>
151. </tr>
152. </tbody>
153. </table>
154. </td>
155. </tr>
156. </tbody>
157. </table>
158. </td>
159. </tr>
160. </tbody>
161. </table>
162. </td>
163. </tr>
164. </tbody>
165. </table>
166. </article>]]></content:encoded>
170. </item>
171. <item>
172. <title>LES PALLES DE PLÁSTIC: GRAN CONTAMINANT</title>
173. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/palles-gran-contaminant/</link>
175. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
176. <pubDate>Tue, 23 Aug 2016 22:08:03 +0000</pubDate>
177. <category><![CDATA[MEDI AMBIENT]]></category>
178. <category><![CDATA[RECICLA FUTUR]]></category>
179. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=376</guid>
180.  
181. <description><![CDATA[Adorn de batuts i usat per facilitar la degustació de les més diferents begudes, les palles de plàstic estan al centre d&#8217;una campanya de preservació...]]></description>
182. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: justify">Adorn de batuts i usat per facilitar la degustació de les més diferents begudes, les palles de plàstic estan al centre d&#8217;una campanya de preservació del medi ambient. En aquest cas, l&#8217;artefacte és un gran vilà i apunta a un contaminador important.</p>
183. <p style="text-align: justify">La qüestió és que el polipropilè i poliestirè, materials que en general es fan les palles, no són biodegradables. En ser descartat, tendeixen a romandre en l&#8217;atmosfera, es desintegren en trossos més petits i acaben en l&#8217;estómac dels animals.</p>
184. <p style="text-align: justify">D&#8217;acord amb la campanya The Last Plastic Straw (l&#8217;última palla de plàstic), només als Estats Units s&#8217;usen diàriament 500 milions de palles. El projecte té com a objectiu <a href="http://thelastplasticstraw.org/about-us/">educar</a> al públic sobre les conseqüències de l&#8217;ús de l&#8217;eina.</p>
185. <p style="text-align: justify">El fundador del moviment, Jackie Núñez viu en la Badia de Monterey, Califòrnia, en una espècie de santuari marí anomenat pels biòlegs del Serengeti del mar &#8211; una referència a l&#8217;ecosistema africà. Allí, segons Jackie, es recullen a cada any a les platges de l&#8217;al voltant més de 5000 palles rebutjats. L&#8217;objecte està <a href="http://www.oceanconservancy.org/our-work/international-coastal-cleanup/?referrer=https://www.google.com.br/">entre els deu</a> més oposats en el International Coastal Cleanup Day, campanya a Califòrnia per a la neteja de la costa.</p>
186. <p style="text-align: justify">No se sap amb certesa, però es creu que les primeres palles tubulars la van produir els sumeris, civilització antiga del sud de Mesopotàmia. Fet d&#8217;or i similar a una palla amb filtre, ho usaven per beure cervesa, probablement per evitar els subproductes sòlids de la fermentació que s&#8217;amuntegaven sota l&#8217;ampolla.</p>
187. <p style="text-align: justify">La palla moderna, feta de paper, ho va patentar l&#8217;inventor nord-americà Marvin C. Ston en 1888. Tuvi la idea en un dia d&#8217;estiu a Washington, mentre bevia un Mint Julep.</p>
188. <p style="text-align: justify">El problema ambiental <a href="http://www.madehow.com/Volume-4/Drinking-Straw.html">va sorgir quan</a> les palles la fan amb plàstic, en la dècada de 1950.</p>
189. </article>]]></content:encoded>
193. </item>
194. <item>
195. <title>5 PRINCIPIS PER MILLORAR EL DISSENY URBÀ</title>
196. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/millorar-disseny-urba/</link>
198. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
199. <pubDate>Sat, 20 Aug 2016 16:00:44 +0000</pubDate>
200. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
201. <category><![CDATA[PATRIMONI]]></category>
202. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=369</guid>
203.  
204. <description><![CDATA[Això no és una qüestió estètica: el disseny urbà és una manera de millorar la qualitat de vida. L&#8217;hi creu Jan Gehl, arquitecte i...]]></description>
205. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: justify">Això no és una qüestió estètica: el disseny urbà és una manera de millorar la qualitat de vida. L&#8217;hi creu <a href="http://thehumanscale.dk/thefilm/">Jan Gehl</a>, arquitecte i urbanista danès que porta més de 50 anys dedicant-se a fer de les ciutats llocs més agradables i atractius per a la població. La seva metodologia és donar prioritat als vianants, els ciclistes i l&#8217;ocupació dels espais públics.</p>
206. <p style="text-align: justify">Pot semblar una idea òbvia, però, en la història, l&#8217;urbanisme va descurar de la vida a la ciutat: espais públics van créixer contrari als seus habitants i moltes vegades la disposició dels carrers van prioritzar el desplaçament dels cotxes. Un bon exemple d&#8217;aquesta lògica va ser <a href="http://www.bbc.com/news/magazine-20632277">Brasília</a> (capital de Brasil), construïda en 1950 i considerada un símbol de la modernitat i el progrés, però els espais públics del qual estan buits o inexistents.</p>
207. <p style="text-align: justify">El canvi d&#8217;èmfasi en el disseny urbà no només és possible sinó necessari, i d&#8217;acord amb Gehl, s&#8217;ha de fer a partir dels estudis examinats en el comportament i les necessitats d&#8217;una població, sobre la interacció entre la vida pública i els espais públics.</p>
208. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
209. <p style="text-align: justify">&#8220;En una entrevista a &#8220;<a href="http://www.bbc.com/news/magazine-20632277">Fast Company</a>&#8220;, revista dedicada a la innovació i la tecnologia, Gehl va enumerar els cinc problemes més apressants en el disseny urbà actual.&#8221;</p>
210. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
211. <h2 style="text-align: justify">Principis per al disseny urbà</h2>
212. <h3 style="text-align: justify">La fi de la &#8220;gasolina barata”</h3>
213. <p style="text-align: justify">Ciutats porten a les persones a passar la major part del seu temps assegudes: en els seus cotxes, els seus treballs, les seves cases &#8211; alguna cosa responsable dels principals problemes de salut entre els seus habitants. Per al dissenyador, el fenomen ocorre gràcies a la disponibilitat de la gasolina a preus baixos, la qual cosa va permetre, als països desenvolupats, l&#8217;aparició de suburbis gegantescs, lluny de les zones centrals, considerats llocs agradables per viure, però que requereixen llargs desplaçaments &#8211; realitzats principalment en els cotxes. Quan la gasolina ja no sigui un producte barat, no obstant això, els suburbis ja no tenen sentit. S&#8217;ha de detenir la planificació d&#8217;aquests espais sobre la base d&#8217;aquest concepte.</p>
214. <h3 style="text-align: justify">Vida pública</h3>
215. <p style="text-align: justify">Més caminar, més temps en espais públics, menys temps en “borbujas”. Això és el que d&#8217;alguna manera les ciutats han de fomentar. D&#8217;acord amb Gehl, si la gent passa més temps en espais públics, es converteixen en llocs més segurs, més interessants i més incloents.</p>
216. <h3 style="text-align: justify">Els diferents sentits</h3>
217. <p style="text-align: justify">No només promoure la caminades, per a l&#8217;arquitecte una bona ciutat està construïda al voltant del cos i els sentits humans, de forma amb que la gent utilitzi la major part de la seva capacitat de moure&#8217;s i experimenti l&#8217;espai al seu al voltant.</p>
218. <h3 style="text-align: justify">Transport més igualitari</h3>
219. <p style="text-align: justify">La regla és gairebé universal: les regions ultra perifèriques de la zona cèntrica d&#8217;una ciutat tenen renda per càpita més baixa i gran part del pressupost familiar es gasta en els desplaçaments. L&#8217;accés a un transport més eficient, assequible i alternatiu és essencial per promoure la igualtat social a les ciutats, diu l&#8217;urbanista.</p>
220. <h3 style="text-align: justify">Abandonar els cotxes</h3>
221. <p style="text-align: justify">Els temps d&#8217;or dels cotxes es van acabar, defensa Gehl. Disseny de ciutats centrat en els cotxes ja no tenen més sentit per a les grans metròpolis: no hi ha més espai necessari per a les vies necessàries que requereix aquest tipus de desplaçament. En una ciutat densa, es pot arribar a totes parts caminant o utilitzant bicicletes. Vehicles autònoms, recorda, no resolen el problema: només beneficiarà a la indústria de l&#8217;automòbil i no als habitants de les grans ciutats.</p>
222. </article>]]></content:encoded>
226. </item>
227. <item>
228. <title>Oblida&#8217;t del cotxe. Ara la tendència és caminar.</title>
229. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/ara-la-tendencia-es-caminar/</link>
231. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
232. <pubDate>Wed, 17 Aug 2016 15:08:32 +0000</pubDate>
233. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
234. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=361</guid>
235.  
236. <description><![CDATA[Al llarg del segle 20, els cotxes han dominat la planificació de les ciutats. Aquest concepte de &#8220;poc caminar&#8221;, connectats per autopistes i ponts,...]]></description>
237. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: justify">Al llarg del segle 20, els cotxes han dominat la planificació de les ciutats. Aquest <a href="http://diginole.lib.fsu.edu/islandora/object/fsu%3A207224">concepte</a> de &#8220;poc caminar&#8221;, connectats per autopistes i ponts, ha tingut i encara té impacte en la forma en què ens desplacem d&#8217;un lloc a un altre, influint sobre la forma de viure l&#8217;espai urbà, el medi ambient i la nostra pròpia salut.</p>
238. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
239. <p style="text-align: justify">&#8220;El llegat de l&#8217;era de la planificació dominat per cotxes segueix sent clarament visible a les ciutats de tot el món. Aquest llegat es pot veure als barris sense vorera, en espais públics redundants i presos per cotxes aparcats i vies urbanes segregant barris per servir a l&#8217;expansió dels suburbis. <em><a href="http://www.arup.com/walking">Cities alive: Towards a walking world (Informe de Arup)</a></em>&#8220;</p>
240. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
241. <p style="text-align: justify">L&#8217;informe &#8220;Cities alive: Towards a walking world&#8221; (Ciutats vives: Cap a un món caminant, en traducció lliure), de Arup (empresa d&#8217;enginyeria, disseny i planificació urbana), va fer una enquesta en 34 ciutats del món amb les taxes més altes i més baixes de caminades. La mateixa enquesta porta en un mapa del món les dades estatals dels vianants morts en accidents de trànsit.</p>
242. <p style="text-align: justify">Istanbul, Turquia, és la ciutat amb el major percentatge de desplaçaments realitzats a peu, amb un 48%. Entre les cinc pitjors posicions de la llista de viatge peu se situen quatre ciutats d&#8217;Estats Units i Canadà: Chicago, Torontó, Atlanta, Miami i Los Angeles (Los Angeles, el pitjor dels casos té només el 4% dels desplaçaments realitzats a peu). Barcelona i Madrid ocupen, respectivament, el 3º i el 9º lloc en relació amb els turcs.</p>
243. <p style="text-align: justify">Aquest índex de &#8220;caminada&#8221; observat en l&#8217;informe també és un indicatiu de la ciutat modelo imperant a tot el món: Amèrica del Nord, per exemple, <a href="http://www.streetsblog.net/2016/08/03/where-the-people-walk-a-global-glance-at-walking-rates/">es destaca clarament com una part del món molt depenent de l&#8217;automòbil</a>.</p>
244. <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="alignright size-medium wp-image-363" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/señal-peatón-300x199.jpg" alt="caminar" width="300" height="199" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/señal-peatón-300x199.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/señal-peatón-370x246.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/señal-peatón-270x180.jpg 270w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/señal-peatón-570x379.jpg 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/señal-peatón.jpg 640w" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" />El que fa que una ciutat sigui de &#8220;bon caminar&#8221;</h2>
245. <p style="text-align: justify">Quan tenim un espai pel qual es camina a peu amb l&#8217;estructura necessària, aquest aspecte pot fins i tot passar desapercebut pels caminantes. Però els problemes es maximitzen quan aquest camí no dóna prioritat a les rutes per als vianants: voreres trencades o molt estretes, semàfors que no proporcionen el temps suficient per creuar el carrer, falta d&#8217;accessibilitat per als vianants amb necessitats especials, etc.</p>
246. <p style="text-align: justify">Un disseny urbà amigable per als vianants és una de les claus per convertir-se en una ciutat transitable. Rutes segures per caminar,  bon manteniment de voreres, seients, il·luminació i fonts d&#8217;aigua potable, per exemple, anima a la gent a caminar més.</p>
247. <h2 style="text-align: justify">Per què caminar per la ciutat és desitjable</h2>
248. <p style="text-align: justify">En un discurs en el <a href="https://www.ted.com/talks/jeff_speck_the_walkable_city?language=es">TED</a> cridat &#8220;La ciutat per caminar&#8221; l&#8217;urbanista Jeff Speck estableix una relació directa entre ciutats de “bon caminar” i la qualitat de vida dels seus habitants.</p>
249. <p style="text-align: justify">D&#8217;acord amb Speck, les ciutats que ocupen els llocs més alts en l&#8217;estudi <a href="http://www.mercer.es/">Mercer</a>, les ciutats en el rànquing anual amb el major índex de qualitat de vida, són ciutats de “bon caminar”. Es troben entre les deu primeres classificades l&#8217;any 2016 Vienna (Àustria), Vancouver (Canadà) i Copenhagen (Dinamarca), totes conegudes pels seus plans de mobilitat on els vianants i els ciclistes son protagonistes.</p>
250. <p style="text-align: justify">L&#8217;informe &#8220;Cities Aline&#8221; defineix caminar com &#8220;una forma de transport que allibera menys carboni, que contamina menys, és més barat i fiable i també és un gran nivelador social&#8221;. Encara argumenta que en tenir gent que camina a les zones urbanes fan d&#8217;aquests espais més segurs pels altres.</p>
251. <h2 style="text-align: justify">Beneficis de ciutats de bon caminar, segons l&#8217;informe</h2>
252. <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="size-medium wp-image-364 alignleft" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/semáforo-168x300.jpg" alt="semàfor vianant" width="168" height="300" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/semáforo-168x300.jpg 168w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/semáforo-325x580.jpg 325w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/08/semáforo.jpg 359w" sizes="(max-width: 168px) 100vw, 168px" />Social</h2>
253. <p style="text-align: justify">Les persones físicament actives viuen més: segons l&#8217;Organització Mundial de la Salut (OMS), la falta d&#8217;activitat física emergeix com la cambra major factor de risc per a la mortalitat general. En el context urbà, la inactivitat física està relacionada amb l&#8217;increment de l&#8217;ús del cotxe o mitjans de transport passius.</p>
254. <p style="text-align: justify">Una ciutat dissenyada per als cotxes solen dependre d&#8217;una infraestructura deficient per a desplaçaments a peu, la falta d&#8217;instal·lacions d&#8217;oci, el tràfic i la mala qualitat de l&#8217;aire. Amb un disseny urbà específic, ciutats per caminar s&#8217;oposen a aquest model.</p>
255. <p style="text-align: justify">Caminar a la ciutat, segons l&#8217;informe, també aporta beneficis per a la salut mental: redueix el risc d&#8217;estrès, l&#8217;ansietat i la depressió i li dóna una bona oportunitat d&#8217;un millor somni. D&#8217;altra banda, <a href="https://www.bsfrey.ch/articles/365_02.pdf">els economistes de la Universitat de Zurich</a> van examinar l&#8217;efecte de desplaçament en funció del treball per al benestar i van arribar a la conclusió que la felicitat és inversament proporcional al nombre d&#8217;hores que va amb cotxe al treball.</p>
256. <h3 style="text-align: justify">Seguretat</h3>
257. <p style="text-align: justify">D&#8217;acord amb l&#8217;OMS, 270.000 vianants perden la vida cada any a tot el món en accidents de trànsit. A més de la reducció en la velocitat, el disseny de les ciutats també pot augmentar la seguretat dels desplaçaments. La reducció de la distància entre els paviments en un metre, per exemple, <a href="http://www.wri.org/publication/cities-safer-design">redueix en 6%  les col·lisions 6% amb participació dels vianants</a>.</p>
258. <p style="text-align: justify">A més, remodelar l&#8217;entorn urbà per fomentar a la gent a caminar  i dur a terme activitats a l&#8217;espai públic té un impacte directe en el sentiment de la seguretat dels habitants. En lloc d&#8217;inversions en sistemes de vigilància, aquests donen lloc a ho vénen a ser els &#8220;ulls del carrer&#8221; &#8211; un resultat natural de la vigilància del flux de persones, teorizado per l&#8217;activista canadenca Jane Jacobs.</p>
259. <h3 style="text-align: justify">Placemaking (creació de llocs, en traducció lliure)</h3>
260. <p style="text-align: justify">Les intervencions que fan dels punts de trobada de la ciutat (parcs, places, carrers i voreres) llocs més agradables i atractius, anomenats “placemaking”, són un gran impuls al fet que les persones caminin més. Esdeveniments que tanquen els carrers temporalment per a cotxes i les deixen obertes perquè les persones aprofitin, com la celebració del <a href="http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151017/54437277130/barcelona-dia-sin-coches.html">Dia sense cotxes</a> en grans ciutats o la <a href="http://portel.bogota.gov.co/portel/libreria/php/frame_detalle_scv.php?h_id=24777">Ciclovía de Bogotà</a>, per exemple, permeten una experiència diferent de la ciutat i construeixen suport polític per a millores més duradores.</p>
261. <h3 style="text-align: justify">La igualtat i la cohesió social</h3>
262. <p style="text-align: justify">Tots som vianants. Fins i tot aquells que condueixen, són ciclistes i/o usuaris del transport públic, sempre es farà a peu parteix del camí cap als mitjans de transport que utilitzen o simplement en creuar el carrer en algun moment. Caminar és el mitjà més accessible i democràtic de transport &#8211; és gratis i promou la independència d&#8217;aquells que no poden o no volen tenir un cotxe. L&#8217;impacte en la socialització també es fa notar: caminar més fomenta la interacció entre les persones i desperta el sentit de comunitat.</p>
263. <p style="text-align: justify">És necessari ampliar l&#8217;accessibilitat dels carrers per a les persones amb necessitats especials de mobilitat: els ancians, els usuaris de cadires de rodes, les dones embarassades, i totes les persones que exigeixen una major demanda d&#8217;infraestructura adequada per poder moure&#8217;s a peu. El disseny urbà també promou (o prevé) la inclusió.</p>
264. <h2 style="text-align: justify">Econòmics</h2>
265. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
266. <p style="text-align: justify">&#8220;La millor estratègia econòmica que pot tenir com a ciutat [avui] es diferencia de la vella manera &#8211; l&#8217;atracció d&#8217;empreses, tractant de tenir un conglomerat de biotecnologia, medicina o la indústria aeroespacial. La millor estratègia és convertir-se en un lloc on la gent vol estar. <em><a href="https://www.ted.com/talks/jeff_speck_the_walkable_city?language=es#t-369493">Jeff Speck, urbanista, autor de &#8220;Walkable City&#8221;, parlant en TED</a></em>&#8220;</p>
267. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
268. <h3 style="text-align: justify">Moure l&#8217;economia local</h3>
269. <p style="text-align: justify">El comerç estructurat en centres comercials ha estat servit pel cotxe. Una densa xarxa urbana més apta en caminar afavoreix altres tipus de comerç, tals com l&#8217;aparició de petites tendes o locals. 60% dels consumidors que assisteixen a caminar cap a aquestes tendes, compren una mica més en els establiments veïns.</p>
270. <p style="text-align: justify">La possibilitat de caminar per la ciutat impulsa el turisme, impacta la vida cultural i promou la sociabilitat. Des de la dècada de 1980, Barcelona va adoptar una política urbana dirigida a augmentar els espais de convivència, substituint les fàbriques i magatzems sense ús. Durant els últims 20 anys, aquestes accions han portat un augment d&#8217;1,7 a 7,4 milions de visitants anuals: 335% més.</p>
271. <h2 style="text-align: justify">La revolució dels carrers com a espai urbà</h2>
272. <p style="text-align: justify">Ja en la dècada de 1960, el domini de l&#8217;automòbil va començar a ser qüestionat per un moviment dirigit per pensadors com Lewis Mumford, Jane Jacobs, William H. Whyte i <a href="http://sf.streetsblog.org/2011/06/14/danish-architect-jan-gehl-on-good-cities-for-walking/">Jan Gehl</a>, qui va argumentar que les ciutats han de ser més vives, ocupades per persones i caminantes.</p>
273. <p style="text-align: justify">No obstant això, només recentment el debat urbà s&#8217;ha tornat més sensible a través del concepte de caminar per aquest idea “més viu” de la ciutat.</p>
274. <p style="text-align: justify">En aquest context, la mobilitat és ara reconeguda com un factor clau per al desenvolupament urbà sostenible i la qualitat de vida dels habitants.</p>
275. <p style="text-align: justify">Ciutats com Hamburg, Hèlsinki i Madrid <a href="https://www.theguardian.com/cities/2015/dec/09/car-free-city-oslo-helsinki-copenhagen">estudiessin fins i tot</a> sobre la possibilitat de desfer-se per complet dels cotxes. Buenos Aires i Sao Paulo van construir ciclovías. Nova York i Los Angeles <a href="http://www.scientificamerican.com/article/car-free-streets/">han creat</a> intervencions de baix cost per reservar alguns carrers només per a vianants.</p>
276. <p style="text-align: justify">L&#8217;informe de Arup sosté, a escala global, que els ciutadans estan tornant a reclamar els carrers com a espais públics. Argumenta també la idea que a Japó, Austràlia, Amèrica del Nord, Europa i alguns països d&#8217;Amèrica Llatina, la cultura de l&#8217;automòbil està en declivi. Va aconseguir el seu punt més alt i, actualment, va deixar de ser un definidor un status social els joves adults.</p>
277. </article>]]></content:encoded>
281. </item>
282. <item>
283. <title>Bicicletes generen més ocupació que indústria siderúrgica</title>
284. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/bicicletes-generen-mes-ocupacio-que-industria-siderurgica/</link>
286. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
287. <pubDate>Tue, 16 Aug 2016 12:22:17 +0000</pubDate>
288. <category><![CDATA[EN BICI A LA FEINA]]></category>
289. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
290. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=358</guid>
291.  
292. <description><![CDATA[Les bicicletes generen més ocupació, segons una enquesta de la Federació Europea de Ciclisme (ECF, per la seva sigla en anglès). L&#8217;estudi mostra que...]]></description>
293. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: justify">Les bicicletes generen més ocupació, segons una enquesta de la Federació Europea de Ciclisme (ECF, per la seva sigla en anglès). L&#8217;estudi mostra que el ciclisme genera més llocs de treball a Europa que la siderúrgia, mines i pedreres. Segons dades de 2014, són 655.000 persones que treballen en l&#8217;economia generada pel ciclisme, des de la producció de bicicletes, el turisme, el comerç minorista, la infraestructura i els serveis&#8230; enfront de 615.000 persones en la indústria extractiva, i només 350.000 treballadors emprats en la indústria de l&#8217;acer.</p>
294. <p style="text-align: justify">D&#8217;acord amb l&#8217;enquesta &#8220;Empro i la creació d&#8217;ocupació en la indústria del ciclisme europeu&#8221; aquest nombre podria arribar a 1 milió de dòlars en 2020, si els 3% més de desplaçaments amb bicicleta a dia d&#8217;avui es vegin duplicats.</p>
295. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
296. <p style="text-align: justify">&#8220;Segons l&#8217;enquesta de la ECF, el món de la bici és un dels motors del mercat laboral en matèria de transport.&#8221;</p>
297. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
298. <p style="text-align: justify">En una entrevista a The Guardian, el director de desenvolupament de ECF, Kevin Mayne, afirma que l&#8217;enquesta envia un missatge clar als governs i autoritats. &#8220;Un sap que la inversió en el ciclisme està justificada des del punt de vista del transport, del canvi climàtic i les inversions en salut. Ara podem veure clarament que cada nou carril bici que es construeix i cada ciclista jove que està contribuint al creixement de l&#8217;ocupació. Invertir amb bicicleta ofereix una major rendibilitat econòmica que qualsevol altra opció de transport. Aquesta ha de ser la seva primera opció &#8220;.</p>
299. <p style="text-align: justify">Per ECF aquests nombres poden créixer encara més si hi ha incentiu perquè les bicicletes elèctriques, campanyes de seguretat vial i projectes d&#8217;infraestructura. L&#8217;organització defensa el 10% del pressupost de transport d&#8217;Europa sigui aplicat al ciclisme.</p>
300. <h2 style="text-align: justify"><strong>Genera més ocupació que la indústria automobilística</strong></h2>
301. <p style="text-align: justify">Segons l&#8217;estudi, la bicicleta té una intensitat d&#8217;ocupació més elevada que qualsevol altre subsector de transport. La indústria automobilística, per exemple, utilitza tres vegades menys persones per cada milió d&#8217;euros de volum de negoci de l&#8217;economia de la bicicleta.</p>
302. <p style="text-align: justify">L&#8217;enquesta de ECF assenyala que la major part dels llocs de treball estan vinculats a l&#8217;excursió amb bicicleta (cicloturismo), incloent l&#8217;allotjament i restaurants. Són 524.000 persones emprades, en comparació de 80 000 del comerç minorista, el següent subsector més alt . Un altre fet interessant és que l&#8217;economia de la bici ofereix una més inclusiva comprat de treball i facilita l&#8217;accés al mercat laboral a les persones més joves .</p>
303. <h2 style="text-align: justify"><strong>Els beneficis per al comerç</strong></h2>
304. <p style="text-align: justify">Val la pena destacar que l&#8217;estudi assenyala els beneficis de fomentar el ciclisme a les empreses locals, ja que &#8220;els ciclistes solen freqüentar més a tendes, restaurants, cafeteries&#8230; que els usuaris d&#8217;altres maneres de transport&#8221;, diu l&#8217;informe. Si les bicicletes generen més ocupació i fomenta l&#8217;economia, a què esperem?</p>
305. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
306. <p style="text-align: justify">&#8221; L&#8217;estudi complet ho pots llegir <a href="http://vadebike.org/2015/01/bicicleta-emprego-comercio-industria-siderurgica-minas-pedreiras-europa/">aquí</a>.&#8221;</p>
307. <p style="text-align: justify"><div class="sc-separator type-"></div>
308. </article>]]></content:encoded>
312. </item>
313. <item>
314. <title>TRÀNSIT A LES CIUTATS MEDIEVALS</title>
315. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/transit-ciutats-medievals/</link>
317. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
318. <pubDate>Fri, 12 Aug 2016 22:12:39 +0000</pubDate>
319. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
320. <category><![CDATA[PATRIMONI]]></category>
321. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=348</guid>
322.  
323. <description><![CDATA[El trànsit a les ciutats medievals ens proporciona una visió peculiar sobre la mobilitat en aquests temps, i les primeres regulacions sobre la seguretat vial.]]></description>
324. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><figure id="attachment_276" aria-describedby="caption-attachment-276" style="width: 800px" class="wp-caption alignright"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-276 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Louise_Rayner_Chester_The_Cross_looking_towards_Watergate_Street-e1469126439583.jpg" alt="trànsit a les ciutats medievals" width="800" height="548" /><figcaption id="caption-attachment-276" class="wp-caption-text">Pintura de Chester, Inglaterra per Louise Wayner. Foto: Wikipedia Commons.</figcaption></figure>
325. <p style="text-align: justify">El trànsit a les ciutats medievals era un lloc molt concorregut i animat, amb les persones, cavalls, carrosses i carruatges que es movien en totes les adreces. Igual que a la nostra ciutat moderna, en aquesta època també es donaria lloc a problemes de tràfic inevitables.</p>
326. <p style="text-align: justify">En el seu llibre“Street Life in Medieval England”,, G. T. Salusbury dedica un capítol sencer la problemàtica del trànsit medieval. Des d&#8217;obstruccions en les carreteres fins als accidents entri amb carrosses, revelen que les autoritats locals es van mantenir ocupats amb la congestió als carrers.</p>
327. <p style="text-align: justify">Tal vegada el problema més comú anés l&#8217;infinit esforç pel qual les autoritats urbanes asseguressin que els seus residents no bloquejarien les carreteres. Aquests problemes podrien ser petits – que algun deixés materials de construcció en les vies, o un comerciant decidir els seus productes al llarg del camí, però els alcaldes de les ciutats medievals solien agregar noves lleis per fer front a tals situacions. Si un mercader vengués roba usada en Bristol hauria de mantenir-la en els seus braços, i si era un comerciant de fenc en Northampton, només podia portar-ho sobre el seu cap fins que ho vengués.</p>
328. <p style="text-align: justify">Tractar amb la congestió va ser probablement el motiu que va generar un augment de la reglamentació sobre els mercats de carrer a la fi de l&#8217;Edat Mitjana. Les ciutats van aprovar lleis que dicían on i quan els mercats podrien operar, el gran que posats dels comerciants podien ser, i fins i tot asseguraven que certes persones no podien anar allí en determinats horaris. Salusbury explica, &#8220;no totes les regulacions eren conscients dels resultats d&#8217;una política de control de tràfic, però totes ajudessin d&#8217;alguna manera assegurar una solució al problema d&#8217;emmagatzematge en les vies, tant al que refereix al tràfic sobre rodes i com de vianants.&#8221;</p>
329. <p style="text-align: justify">El govern també va haver de controlar els propietaris que volien ampliar les seves llars, ja que sovint envaïen els espais de vies adjacents. En adonar-se que s&#8217;impediria carrers estrets, alcaldes i regidors van determinar que els propietaris no procedissin amb els seus plans d&#8217;expansió i, en alguns casos, que demolissin parts de les seves edificacions. Els intents de prohibir aquestes expansions podrien fins i tot significar contrarestar el rei &#8211; durant l&#8217;any 1312, el rei Eduardo II va escriure a la ciutat de Londres, que li agradaria ampliar un de les seves llars. L&#8217;alcalde i els funcionaris van denegar la petició. Entre les diverses raons argumentaven &#8220;que les carrosses que carregaven a la llenya al castell de Baynard tenien el costum passar per allí com la seva ruta comuna; pel que si s&#8217;efectués construccions, aquestes mateixes carrosses en trobar-se allí no serien capaces de seguir endavant a causa de l&#8217;amplària insuficient de la carretera &#8220;. Com si no fos suficient, afegeixen &#8220;si s&#8217;hagués succeït que a la Reina passar en aquesta via amb el seu carruatge, tal construcció podria ser un obstacle, en girar el carruatge, o en el cas que coincidís amb una altra carruatge allí mateix.&#8221;</p>
330. <p style="text-align: justify">Un altre problema per a les autoritats locals era el costum dels residents de mantenir als animals i deixar-los solts en el camí. El més problemàtic d&#8217;aquests eren els porcs &#8211; els seus propietaris solien deixar-los fora, sabent que regiraven les escombraries pel menjar, a més de portar a més desordre en les vies, de vegades fins i tot copejant altres persones. Les autoritats públiques a Anglaterra van buscar formes de detenir aquesta pràctica, Londres i altres ciutats van emetre ordres de forma automàtica de sacrificar els porcs vagant pels carrers &#8211; i si el propietari desitjava recuperar les seves restes havia de pagar quatre penics. Altres ciutats també tenien regles perquè els gossos van romandre en cadenes o collarets. Les carrosses o carros podrien ser un altre problema de tràfic en l&#8217;Edat Mitjana, començant pel fet que molts d&#8217;elles tenien rodes revestides de ferro, que van entelar la pavimentació de les vies. Aquests van ser prohibits sovint. De vegades, hi hauria limitacions quant a la quantitat de carrosses que podien circular en un àrea determinada o per les portes de les ciutats, ja que moltes persones es van queixar que hi havia moltes.</p>
331. <p style="text-align: justify">Un altre problema era que les carrosses anaven massa ràpid. En el que sembla ser la primera legislació de límit de velocitat, la ciutat de Londres va incloure aquesta llei en el seu reglament del segle 15, el Liber Albus: &#8220;Cap conductor haurà de conduir la seva carrossa sense càrrega o persones més ràpid que quan estigui carregada; per evitar els riscos i reclamacions, de no complir s&#8217;hauria de pagar quaranta penics a la Càmera, o tenir el seu cos sotmès a presó sota la voluntat de l&#8217;alcalde &#8220;.</p>
332. <p style="text-align: justify">A pesar que rares vegades es veu esment a la mala conducció en l&#8217;Edat Mitjana, es van reportar casos de persones mortes en accidents. En un cas de Londres en 1336, &#8220;dos conductors que portant dues carrosses buides fos de la ciutat imposant velocitat als seus cavalls, quan les rodes d&#8217;una de les carrosses es van desplomar.&#8221; La carrossa va caure sobre Agnes de Cicestre, matant-la. En un altre cas, també de Londres, Ralph de Mymmes, un nen de 12 anys d&#8217;edat, conduïa una carrossa amb barrils plens d&#8217;aigua, tirat per dos cavalls quan una de les seves rodes va xocar amb un nen de set anys anomenat John Stolere, que estava assegut en la via descansant. John va morir en l&#8217;acte, i Ralph va fugir deixant la carrossa i el seu cavall cap a enrere.</p>
333. <p style="text-align: justify">Salusbury conclou:</p>
334. <p style="text-align: justify">&#8220;Un estudi de les normes de circulació vial medievals pot generar una imatge de gran xivarri i confusió, el soroll i la pols i el moviment confinat, en el qual tots els funcionaris dels esforços locals mai podrien deixar-les més ordenada, neta i lliure per al desplaçament, però aquesta imatge té un to molt rural, i hi ha alguna cosa sobre els riscos inherents de tràfic que ho fan que sigui més humà i agradable que qualsevol visió d&#8217;un carrer concorregut d&#8217;avui, on malgrat l&#8217;asfalt, senyals, codis i el decoro, els nervis estan sempre tibants i les morts arriben com un criminal metàl·lic&#8221;.</p>
335. <p style="text-align: justify">&#8212;</p>
336. <p style="text-align: justify">Aquest article va ser originalment publicat a la web <a href="http://www.medievalists.net/2016/01/17/medieval-traffic-problems/">Medievalists.net</a> el 19 de gener de 2016.</p>
337. </article>]]></content:encoded>
341. </item>
342. <item>
343. <title>UNA NOVA PERCEPCIÓ DEL TURISME</title>
344. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/nova-percepcio-turisme/</link>
346. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
347. <pubDate>Thu, 11 Aug 2016 21:23:56 +0000</pubDate>
348. <category><![CDATA[TURISME RESPONSABLE]]></category>
349. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=344</guid>
350.  
351. <description><![CDATA[Amb el creixent pànic que envolta l&#8217;estat del nostre planeta, tots els sectors d&#8217;activitat, inclòs el turisme, estan baix creixent pressió per abraçar &#8216;millors...]]></description>
352. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: justify">Amb el creixent pànic que envolta l&#8217;estat del nostre planeta, tots els sectors d&#8217;activitat, inclòs el turisme, estan baix creixent pressió per abraçar &#8216;millors pràctiques&#8217; ètiques i ecològiques. El turisme responsable també ha evolucionat com a resposta a aquesta preocupació cada vegada major i aquest concepte ho recull la declaració de Ciutat del Cap en 2002.</p>
353. <p style="text-align: justify">Sense la integritat del medi ambient, la coparticipació social de les comunitats locals i una àmplia base de turisme que incorpora tant l&#8217;ètica i els drets humans, el sector no pot considerar-se sostenible.</p>
354. <p><img decoding="async" loading="lazy" class="alignright wp-image-311 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista.jpg" alt="turisme" width="800" height="533" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista.jpg 800w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista-300x200.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista-768x512.jpg 768w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista-370x247.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista-270x180.jpg 270w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista-570x380.jpg 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista-770x513.jpg 770w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/turista-272x182.jpg 272w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" /></p>
355. <p>&nbsp;</p>
356. <p>&nbsp;</p>
357. <p>&nbsp;</p>
358. <p>&nbsp;</p>
359. <p>&nbsp;</p>
360. <p>&nbsp;</p>
361. <p>&nbsp;</p>
362. <p>&nbsp;</p>
363. <p>&nbsp;</p>
364. <p>&nbsp;</p>
365. <p>&nbsp;</p>
366. <p>&nbsp;</p>
367. <p>&nbsp;</p>
368. <h2 style="text-align: justify">Els turistes són cada vegada més exigents</h2>
369. <p style="text-align: justify">Possibles viatgers són cada vegada més exigents en la seva elecció de destinació i amb els agents turístics (tour operadors, agències de viatges, mitjans d&#8217;hostalatge, etc.), i farà tot el possible per esbrinar el respecte al medi ambient i el segell de responsabilitat social.</p>
370. <p style="text-align: justify">En resum, els turistes estan escodrinyant les seves opcions de transport, allotjament i manutenció en termes de polítiques d&#8217;ocupació, conservació d&#8217;energia, reciclatge dels residus, conservació de l&#8217;aigua i participació de la comunitat local, així com la petjada de carboni de cadascun.</p>
371. <p style="text-align: justify">Una faceta important del turisme responsable està considerant l&#8217;impacte del turisme sobre el medi ambient i la cultura de la gent local. Si es crea majors oportunitats econòmiques per a la comunitat local i al mateix temps minimitza l&#8217;impacte ambiental, econòmic i social negatiu de la visita, llavors pot ser enquadrat com a turisme responsable.</p>
372. <h2 style="text-align: justify">Els principis bàsics del turisme responsable</h2>
373. <p style="text-align: justify">En el Cim Mundial sobre el capítol de Turisme de Desenvolupament Sostenible, celebrada a Ciutat del Cap en 2002, es va aprovar una filosofia que engloba tota la promoció de les millors pràctiques en tant els socis d&#8217;oferta i demanda de la indústria. Els principis bàsics del turisme verd o responsable inclouen:</p>
374. <ul style="text-align: justify">
375. <li>La generació d&#8217;avantatges econòmics addicionals a nivell de base per a les comunitats locals</li>
376. <li>La millora de les condicions de treball;</li>
377. <li>Més participació de la comunitat en la presa de decisions que afectaran tant als seus mitjans de vida i les oportunitats potencials;</li>
378. <li>Interaccions respectuoses i dignes amb les cultures locals, incloent una major comprensió dels problemes socials, ambientals i culturals que afecten a les comunitats;</li>
379. <li>Contribuir positivament a la conservació tant del medi ambient i la cultura de la destinació;</li>
380. <li>Promoure la consciència en tots els nivells.</li>
381. </ul>
382. <p style="text-align: justify">En poques paraules, la indústria del turisme ha de ser vista sota un paraigua de la consciència en tots els nivells. S&#8217;imaginen un món sense el turisme responsable? A ningú li agradaria viure en un món amb lloc a la destrucció dels ecosistemes fràgils, l&#8217;anihilació de les espècies, l&#8217;alienació de les comunitats locals i la destrucció conseqüent del planeta en el seu conjunt.</p>
383. </article>]]></content:encoded>
387. </item>
388. <item>
389. <title>FSC ES SUMA A LA SETMANA DE MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA</title>
390. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/fsc-setmana-mobilitat-sostenible-segura/</link>
392. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
393. <pubDate>Thu, 11 Aug 2016 21:13:44 +0000</pubDate>
394. <category><![CDATA[EN BICI A LA FEINA]]></category>
395. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
396. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=342</guid>
397.  
398. <description><![CDATA[De la FSC neix el projecte esdeveniment ruta activa, un acte extensiu a la celebració de la Setmana de Mobilitat Sostenible i Segura. L&#8217;esdeveniment...]]></description>
399. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="alignright size-medium wp-image-296" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-21-a-las-22.06.16-300x207.png" alt="ruta activa" width="300" height="207" />De la FSC neix el projecte esdeveniment <strong>rut<span style="color: #ff0000">a</span> <span style="color: #ff0000">a</span>ctiva</strong>, un acte extensiu a la celebració de la <a href="http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/inici/">Setmana de Mobilitat Sostenible i Segura</a>. L&#8217;esdeveniment s&#8217;organitza el proper 1 d&#8217;octubre la ruta activa a la ciutat de Barcelona, donant èmfasi molt especial a la importància de la mobilitat urbana activa com a mitjà alternatiu, impulsor d&#8217;una cultura sostenible en la societat i al món del treball.</p>
400. <p style="text-align: justify"><strong>Rut<span style="color: #ff0000">a</span> <span style="color: #ff0000">a</span>ctiva</strong> té com a objecte crear una consciència pràctica de la mobilitat activa participativa, a través de l&#8217;ús de bicicleta i de l&#8217;hàbit de caminar, vist que aquesta pràctica no és contaminant, no produeix soroll, no consumeix recursos energètics, democratitza la mobilitat, ajuda a millorar l&#8217;espai públic, pacifica el trànsit, aporta major autonomia a la ciutadania, permet la intermodalidad amb altres mitjans de transport i fomenta l&#8217;activitat física.</p>
401. <p style="text-align: justify">Des de la FSC de CCOO de Catalunya apostem que les persones treballadores tenim dret a una mobilitat sostenible, activa i segura a través d&#8217;alternatives de transport més eficients, equitatives, econòmiques i saludables. Per a això, és desitjable i imprescindible implementar propostes i mesures, per exemple, per potenciar la bicicleta i l&#8217;anar a peu als desplaçaments al món laboral.</p>
402. <h2 style="text-align: justify">La ruta activa tindrà dues modalitats</h2>
403. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="size-medium wp-image-272 alignleft" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/logo-jornada-malva-01-300x146.png" alt="ruta activa" width="300" height="146" />La ruta activa recorrerà els carrers de la ciutat de Barcelona, amb origen des de Plaza Espanya per a la pedalada i Estàtua Colón per a la caminada. El punt d&#8217;arribada i confluència serà el Arc de Triomf, on hi haurà un quiosc informatiu, sorteigs, aigua i fruites.</p>
404. <h2 style="text-align: justify"></h2>
405. <h2 style="text-align: justify">Com participar</h2>
406. <p style="text-align: justify">Per participar de ruta activa solament n&#8217;hi ha prou amb inscriure&#8217;s a través de l&#8217;enllaç a la nostra web, optant per la pedalada o la caminada. L&#8217;esdeveniment iniciarà tindrà lloc a les 10 hores del dia 01 d&#8217;octubre.</p>
407. <h4 style="text-align: justify"><a href="http://goo.gl/forms/Tt7p4N4AlV5lJZNH3">Fes clic aquí per inscriure&#8217;t</a></h4>
408. </article>]]></content:encoded>
412. </item>
413. <item>
414. <title>SMART CITIES: CIUTATS CONNECTADES I SOSTENIBLES</title>
415. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/smart-cities-sostenibles/</link>
417. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
418. <pubDate>Fri, 05 Aug 2016 19:58:52 +0000</pubDate>
419. <category><![CDATA[MEDI AMBIENT]]></category>
420. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
421. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=335</guid>
422.  
423. <description><![CDATA[Què fan les smart cities? Una nova tendència que integrarà les nostres vides a un model d'entorn sostenible i tecnològic ens farà més "intel·ligents".]]></description>
424. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><figure id="attachment_300" aria-describedby="caption-attachment-300" style="width: 800px" class="wp-caption aligncenter"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-300" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/smart_city_santander_large.jpg" alt="smart cities" width="800" height="450" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/smart_city_santander_large.jpg 484w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/smart_city_santander_large-300x169.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/smart_city_santander_large-370x208.jpg 370w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" /><figcaption id="caption-attachment-300" class="wp-caption-text">La ciutat de Santander, amb les seves 12.000 sensors, és un prototip del que les ciutats del futur podrien semblar-se.</figcaption></figure>
425. <p>Últimament ens trobem amb un al·luvió de &#8220;smart things&#8221; en l&#8217;actualitat. Fins i tot moltes coses que abans eren &#8220;ximples&#8221; s&#8217;estan convertint en &#8220;intel·ligent&#8221; a través de l&#8217;addició dels sensors i la lògica de decisió. Al concepte de la societat de les tribus ho afegim les noves tendències dels mateixos pobles i ciutats que habitem. Benvingut a l&#8217;univers de les smart cities.</p>
426. <p>Ciutats com Seül i Viena, o Barcelona i Santander (entre moltes altres) estan utilitzant la tecnologia per modernitzar la seva infraestructura de comunicació i distribució de recursos. La veritat és que tots tenim l&#8217;oportunitat d&#8217;aprendre algunes experiències i molt podem esperar quan l&#8217;etiqueta &#8220;smart = intel·ligent&#8221; ens crida a les nostres cases.</p>
427. <h2>Però, que fan les Smart Cities?</h2>
428. <p>En aquest cas, per desgràcia, el terme &#8220;smart&#8221; s&#8217;aplica només a la ciutat en si i no a la ciutadania. En una gira mundial entre les &#8220;millors&#8221; smart cities del món és poc probable que sigui més esclarecedor que un passeig a través de qualsevol de les nostres antigues ciutats regulars &#8220;no intel·ligents&#8221;. No obstant això, aquesta gira mundial probablement revelaria alguns dels trets comuns que comparteixen aquestes ciutats intel·ligents. Llançaria alguna llum sobre com i on s&#8217;estan aplicant recursos per fer aquestes ciutats més intel·ligents.</p>
429. <figure id="attachment_301" aria-describedby="caption-attachment-301" style="width: 400px" class="wp-caption alignleft"><img decoding="async" loading="lazy" class="size-full wp-image-301" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Barcelona.jpg" alt="smart cities" width="400" height="185" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Barcelona.jpg 400w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Barcelona-300x139.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Barcelona-370x171.jpg 370w" sizes="(max-width: 400px) 100vw, 400px" /><figcaption id="caption-attachment-301" class="wp-caption-text">A Barcelona, la tecnologia a favor facilita la vida a l&#8217;hora d&#8217;aparcar.</figcaption></figure>
430. <p>Una ciutat és generalment considerada intel·ligent quan es distingeix d&#8217;altres ciutats en termes de la seva tecnologia, la planificació urbana, la mobilitat sostenible, el medi ambient i/o en la gestió general.</p>
431. <p>S&#8217;espera de les ciutats intel·ligents un entorn més net, més segur i més eficient que les seves germanes &#8220;no intel·ligents&#8221;. Això s&#8217;aconsegueix no solament a través de l&#8217;aplicació de les noves tecnologies, sinó que també requereix amb nous models d&#8217;organització i una gestió de retroalimentació constant.</p>
432. <h2>Els eixos d&#8217;una Smart City</h2>
433. <p>Algunes de les característiques més importants de les ciutats intel·ligents d&#8217;avui dia inclouen:</p>
434. <p>Construcció ecològica: ciutats intel·ligents tendeixen a aixecar nous edificis que tinguin el menor impacte ambiental possible &#8211; tant durant la construcció i operació. Els edificis més antics es poden readaptar amb electrodomèstics i sensors més eficients per ajudar a controlar la il·luminació i la temperatura.</p>
435. <p><strong>Mobilitat intel·ligent i Transport:</strong> l&#8217;ús de la bicicleta, programes d&#8217;intercanvi, semàfors intel·ligents, la detecció de la disponibilitat d&#8217;estacionament basat en sensors i comunicació en temps real sobre el transport públic són algunes de les característiques d&#8217;una ciutat intel·ligent.</p>
436. <p><strong>Utilitats més eficient:</strong> A més d&#8217;emprar fonts d&#8217;energia alternatives com l&#8217;energia solar i eòlica, les ciutats intel·ligents estan amb freqüència més inclinades a emprar la tecnologia de xarxes intel·ligents i l&#8217;ús de sensors per gestionar la distribució d&#8217;aigua i reduir el desaprofitament.</p>
437. <p><strong>Més ciutadans compromesos:</strong> Un altre tret comú de les ciutats intel·ligents és un esforç pronunciat a ser més sensible a l&#8217;hora de concientizar sobre les necessitats dels seus recursos humans. Ja sigui a través de les llums intel·ligents del carrer, carrers més nets, la participació dels mitjans socials, senyalització digital, i moltes altres iniciatives, les ciutats intel·ligents estan posant més esforç en la participació dels ciutadans en &#8220;govern de la ciutat&#8221;.</p>
438. <p>Per descomptat, aquestes són només algunes de les moltes maneres en què una ciutat pot convertir-se i comportar-se com una ciutat intel·ligent. En alguns casos &#8211; com Singapur i Tòquio &#8211; comunitats intel·ligents senceres s&#8217;estan desenvolupant d&#8217;acord a tots aquests principis i més.</p>
439. <figure id="attachment_302" aria-describedby="caption-attachment-302" style="width: 800px" class="wp-caption aligncenter"><img decoding="async" loading="lazy" class="size-full wp-image-302" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur.jpg" alt="smart cities" width="800" height="533" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur.jpg 800w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur-300x200.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur-768x512.jpg 768w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur-370x247.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur-270x180.jpg 270w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur-570x380.jpg 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur-770x513.jpg 770w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Sigapur-272x182.jpg 272w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" /><figcaption id="caption-attachment-302" class="wp-caption-text">Jardí potabilitzador. El parc de Marina Gardens by the Bay de Singapur és un exemple de l&#8217;aplicació personalitzada de la tecnologia a les necessitats d&#8217;una ciutat.</figcaption></figure>
440. <h2>Un futur de desafiaments</h2>
441. <p>Des d&#8217;un veritable incentiu econòmic tot això també pot estar unit a la idea del tractament dels residus i una major eficiència energètica. És molt probable que aquesta tendència continuarà al llarg del nostre segle, fins a quan, finalment, les &#8220;smart cities = ciutats intel·ligents&#8221; d&#8217;avui dia les conèixer-vos simplement com a &#8220;ciutats&#8221;.</p>
442. </article>]]></content:encoded>
446. </item>
447. <item>
448. <title>RECICLATGE: UN REPTE DE LA SOCIETAT MODERNA</title>
449. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/reciclatje-societat-moderna/</link>
451. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
452. <pubDate>Fri, 05 Aug 2016 18:37:05 +0000</pubDate>
453. <category><![CDATA[RECICLA FUTUR]]></category>
454. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=333</guid>
455.  
456. <description><![CDATA[Per què és tan important reciclar? Hi ha moltes raons per justificar perquè el reciclatge és molt important. La població mundial està creixent constantment...]]></description>
457. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-324 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-1.jpg" alt="reciclatge" width="700" height="700" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-1.jpg 700w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-1-150x150.jpg 150w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-1-300x300.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-1-370x370.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-1-570x570.jpg 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-1-580x580.jpg 580w" sizes="(max-width: 700px) 100vw, 700px" />Per què és tan important reciclar?</h2>
458. <p style="text-align: justify">Hi ha moltes raons per justificar perquè el reciclatge és molt important. La població mundial està creixent constantment cada ésser humà produeix escombraries al llarg de la seva vida i interfereix en la vida. Només a Nova York, les persones produeixen suficients escombraries en un dia per omplir el Empire State Building. El frustrant és que, fins i tot en la majoria dels països desenvolupats, ens resulta molt difícil coordinar programes eficients de reciclatge. Per exemple, si reutilitzem una única edició del The New York Times, podríem salvar 75.000 arbres.</p>
459. <h2 style="text-align: justify">Què és exactament el reciclatge?</h2>
460. <p style="text-align: justify">El reciclatge, bàsicament, consisteix a convertir els materials utilitzats que són etiquetats com reciclabes en els locals designats (contenidors, punts &#8220;ressò&#8221;) de residus de material reciclable amb la intenció de tornar a utilitzar com a material per a un nou propòsit. Un producte reciclable es va convertir en una nova forma per crear un producte nou i diferent. No només estan limitats a recursos naturals, els esforços de reciclatge a més poden reduir significativament els residus addicionals que danyen el planeta avui dia i les generacions futures. Els recursos naturals del nostre planeta Terra són limitats, per la qual cosa hem de fer tot el possible per conservar, reciclar i reutilitzar sempre que sigui possible.</p>
461. <h2 style="text-align: justify">Què puc reciclar?</h2>
462. <p style="text-align: justify">A dia d&#8217;avui, gairebé tot es pot reciclar, les grans urbs amb el segell de sostenibilitat han de tenir un sistema ampli de reciclatge, amb la disponibilitat de recipients d&#8217;eliminació correctes per assegurar que els seus esforços estan sent ben utilitzats i de vagin al centre de reciclatge en lloc dels abocadors.</p>
463. <h2 style="text-align: justify">Comprar productes fets de materials reciclats</h2>
464. <p style="text-align: justify">L&#8217;esforç no només implica el reciclatge dels productes existents, però la compra dels productes que hagin estat reciclades. Actualment, gràcies a un fort impuls en el recent moviment verd, es veurà cada vegada més productes fabricats amb materials reciclats. Per comprar feta de productes reutilitzats, només n&#8217;hi ha prou amb mirar a un símbol de reciclatge i el llenguatge en l&#8217;embalatge del producte. Cada dia els fabricants estan trobant noves maneres de crear articles que són reciclables, incloent tovalloles de paper, caixes de cartró, envasos de plàstic, cartutxos de tinta, tinta, material de jardí tals com a mànegues, mobles, paper pintat, i a pots d&#8217;escombraries.</p>
465. <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-326 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-3.jpg" alt="reciclatge" width="800" height="583" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-3.jpg 800w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-3-300x219.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-3-768x560.jpg 768w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-3-370x270.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-3-570x415.jpg 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-3-770x561.jpg 770w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-3-796x580.jpg 796w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" />Formes de reduir la quantitat de residus es crea</h2>
466. <p style="text-align: justify">Una altra manera d&#8217;ajudar al planeta és simplement reduir la quantitat de materials no reciclables que tires.</p>
467. <h3 style="text-align: justify">Com ho fem?</h3>
468. <ul>
469. <li style="text-align: justify">Una de les formes més efectives per ajudar-nos és tenir en mans nostra pròpia bossa de roba reutilitzable per fer la compra. Si se&#8217;ns oblida, insistir en el paper abans que el plàstic.</li>
470. <li style="text-align: justify">Tracti de reduir la quantitat d&#8217;envasos de comprar mitjançant la compra a orri.</li>
471. <li style="text-align: justify">Adoptar la factura sense paper i als periòdics electrònics, atès que vivim una veritable època digital</li>
472. <li style="text-align: justify">Comprar productes que amb envasos en caixes de cartró o paper abans del poliestirè.</li>
473. <li style="text-align: justify">Tractar d&#8217;evitar els articles d&#8217;un sol ús com a plats de paper, gots i utensilis.</li>
474. <li style="text-align: justify">Quan embolicar regals, optar per borses reutilitzables en lloc de regal de paper de regal &#8211; o tal vegada fins i tot reutilitzar el paper d&#8217;embolicar.</li>
475. <li style="text-align: justify">El compostatge és una altra manera de reduir els residus</li>
476. <li style="text-align: justify">La majoria dels residus es pot minimitzar</li>
477. </ul>
478. <p style="text-align: justify">Tots els dies usem una varietat de productes en les nostres llars i llocs de treball per satisfer les nostres necessitats bàsiques. La majoria d&#8217;aquests productes i els seus envasos es malgasten i/o són llançats en escombriaires, que acaben en els abocadors. Ignorem el fet que una gran part dels nostres residus es poden reciclar o ser reutilitzats. Hauríem de per tant reduir l&#8217;impacte del nostre consum i adherir-nos a la política de les tres R de la sostenibilitat: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.</p>
479. <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-327 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-4.jpg" alt="reciclatge" width="800" height="600" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-4.jpg 800w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-4-300x225.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-4-768x576.jpg 768w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-4-370x278.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-4-570x428.jpg 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-4-770x578.jpg 770w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-4-773x580.jpg 773w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" />Les tres R de la sostenibilitat &#8211; Reduir, Reutilitzar, Reciclar</h2>
480. <p style="text-align: justify">El reciclatge d&#8217;una matèria implica l&#8217;ús d&#8217;aquest producte, en part o en el seu conjunt, en la producció d&#8217;un altre similar o fins i tot nou. En la producció regular, l&#8217;ús de matèries primeres es deriva directament dels recursos naturals. Per exemple, la polpa fresca on els arbres han de ser tallats s&#8217;utilitza per crear paper de primera generació. El paper reciclat, en aquest cas, podria ser utilitzat per produir paper nou sense comprometre substancialment la qualitat del producte final.</p>
481. <p style="text-align: justify">El mateix s&#8217;aplica a la majoria dels productes, tals com a metall, vidre i plàstic. L&#8217;energia estalviada a causa de l&#8217;ús de materials reciclats també se sumeixi a un estalvi global. Per tant, es tracta d&#8217;una qüestió d&#8217;elecció i acció per protegir i millorar el medi ambient en el qual vivim. Hem de tenir en compte el fet que el control entre oferta i demanda pot portar a reduir l&#8217;explotació dels recursos naturals.</p>
482. <h2 style="text-align: justify">Per al reciclatge és important&#8230;</h2>
483. <p style="text-align: justify">Hi ha moltes bones raons per afegir a la seva rutina de reciclatge, que van des d&#8217;un nivell personal a un avantatge global.</p>
484. <p style="text-align: justify">A l&#8217;hora de comprar, reflexionar que el nostre residu sigui més responsable en la manera d&#8217;usar i ho descartar. Hi ha conclusions a partir d&#8217;estudis que les persones que fan aquesta reflexió redueixen instintivament la compra de material no desitjat en un supermercat, en pensar sobre com desfer-se dels envasos o el producte després del seu ús, fins i tot abans de comprar-ho. Com a resultat, les persones acaben per estalviar una quantitat considerable de diners, mentre que salven el planeta.</p>
485. <p style="text-align: justify">Els individus, les agències i les empreses poden estar orgullosos de minimitzar els seus residus, ja que ajuden a reduir el dany al medi ambient en general i fer d&#8217;aquesta terra un lloc millor en el qual viure. És una contribució directa on cadascun ha d&#8217;involucrar-se.</p>
486. <h2 style="text-align: justify">El reciclatge crea llocs de treball</h2>
487. <p style="text-align: justify">A més dels beneficis ambientals, l&#8217;impacte del reciclatge en la generació de llocs de treball és inegable. Quan es posa les escombraries en diferents contenidors per a paper, plàstic, vidre i així successivament, el contingut de cadascun són més segregats i portats a plantes de reciclatge. L&#8217;estructura laboral involucrada en la logística i el processament de materials de deixalla és considerable i per tant estem ajudant a mantenir i genera llocs de treball i ajudar al benestar de les famílies. Què podria ser més apropiat en aquests temps si no mantenir i crear ocupació&#8230;</p>
488. <p style="text-align: justify">El perill del canvi climàtic global ens ha obligat a prendre mesures dràstiques per reduir i frenar els nivells de contaminació. Est és un ambiciós però necessari repte establert pels governs de tot el món.</p>
489. <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-325 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2.jpg" alt="reciclatge" width="800" height="533" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2.jpg 800w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2-300x200.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2-768x512.jpg 768w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2-370x247.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2-270x180.jpg 270w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2-570x380.jpg 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2-770x513.jpg 770w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-2-272x182.jpg 272w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" />Les escombraries genera contaminació</h2>
490. <p style="text-align: justify">La incineració dels residus dels abocadors és una forma habitual d&#8217;eliminació de residus. Però hem de recordar-nos a nosaltres mateixos de les emissions procedents de la incineració. La calor generada en ocasions s&#8217;utilitza per generar energia elèctrica (deixalles en les instal·lacions d&#8217;energia) per compensar el dany i minimitzar la petjada de carboni.</p>
491. <p style="text-align: justify">Fins i tot si això sona positiu, hi ha preocupació pel tipus de residus que s&#8217;incineren i si té qualsevol efecte tòxic a les zones circumdants.</p>
492. <p style="text-align: justify">Alguns dels estudis sobre el reciclatge han demostrat que:</p>
493. <ul>
494. <li style="text-align: justify">Més del 60% dels residus que acaben en els contenidors d&#8217;escombraries es pot reciclar.</li>
495. <li style="text-align: justify">Al voltant del 16% del cost d&#8217;un producte que es gasta és el del seu embalatge, d&#8217;aprofitament nul si no s&#8217;eliminen adequadament.</li>
496. <li style="text-align: justify">80% d&#8217;un vehicle pot ser reciclat.</li>
497. <li style="text-align: justify">Les llaunes d&#8217;alumini poden ser completament reciclades</li>
498. <li style="text-align: justify">Milers de flascons i ampolles de vidre es tiren tots els dies.</li>
499. <li style="text-align: justify">El vidre pot ser 100% reciclat i reutilitzat.</li>
500. <li style="text-align: justify">Els articles de vidre que acaben en els abocadors no es descompon en absolut.</li>
501. <li style="text-align: justify">Es va observar que es tallen 24 arbres per fer una tona de paper. Mentrestant el paper reciclat genera una contaminació 70% inferior en comparació de la producció de paper, material no estàndard reciclat.</li>
502. <li style="text-align: justify">Els plàstics, que sovint poden ser reciclats, porten uns 500 anys a descompondre&#8217;s.</li>
503. <li style="text-align: justify">Una llauna reciclada estalvia suficient energia per fer funcionar un televisor durant tres hores.</li>
504. <li style="text-align: justify">S&#8217;utilitza 70% menys d&#8217;energia per reciclar paper en comparació de fabricar-ho a partir de les matèries primeres de partida.</li>
505. <li style="text-align: justify">De la mateixa manera, quan es recicla una ampolla de vidre es pot estalviar suficient energia per fer funcionar un ordinador durant 25 minuts.</li>
506. </ul>
507. <h2 style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-328 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-5.jpg" alt="reciclatge" width="800" height="721" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-5.jpg 800w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-5-300x270.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-5-768x692.jpg 768w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-5-370x333.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-5-570x514.jpg 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-5-770x694.jpg 770w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/reciclaje-5-644x580.jpg 644w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" />El reciclatge ajuda a les comunitats</h2>
508. <p style="text-align: justify">No paren aquí els beneficis del reciclatge. Moltes organitzacions benèfiques i grups comunitaris recapten fons econòmics a través de la reutilització i el reciclatge dels productes. Les nostres ciutats tindran diverses organitzacions no governamentals o socials que ens demanen roba no desitjada, electrònics, mobles i altres articles per a la llar per revendre com a ingrés para sense ànim de lucre. Altres organitzacions benèfiques sense finalitats de lucre donen peces de vestir i altres articles per a les comunitats subdesenvolupades a tot el món.</p>
509. <h2 style="text-align: justify">El reciclatge redueix impacte</h2>
510. <p style="text-align: justify">Quan parlem sobre el reciclatge a la nostra casa i local de treball, es tendeix a ignorar o som menys conscients de com manejar els residus d&#8217;aparells elèctrics i electrònics (escombraries electròniques). Els residus electrònics són valuosos com a font de matèria primera secundària, però també tòxics si es rebutgen de manera inadequada.</p>
511. <p style="text-align: justify">Amb la finalitat de reduir les escombraries electròniques, algunes de les noves regulacions, per exemple, la Directiva de la Unió Europea RAEE (Residus d&#8217;Aparells Elèctrics i Electrònics) fa que les empreses, fabricadores i distribuïdors d&#8217;equips elèctrics i electrònics responsables garanteixin que els seus productes no acabin en els abocadors o la incineració, on els productes químics tòxics, metalls i soldadures associats, adhesius i plàstics poden causar problemes ambientals i de salut.</p>
512. <p style="text-align: justify">Amb la finalitat de reduir la contaminació ambiental i la reducció del consum d&#8217;energia, el reciclatge és un pas important per dur a terme. Un estil de vida sostenible és una necessitat del nostre temps i així podrem totes i tots adoptar els canvis beneficiosos en la nostra vida diària.</p>
513. </article>]]></content:encoded>
517. </item>
518. <item>
519. <title>FIRMAS POR UN TRANSPORTE SOCIAL</title>
520. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/firmas-transporte-social/</link>
522. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
523. <pubDate>Thu, 21 Jul 2016 19:12:21 +0000</pubDate>
524. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
525. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=280</guid>
526.  
527. <description><![CDATA[Transporte Social, ¡SÍ! La Comisión Europea pretende liberalizar todos los sectores del transporte en Europa y está permitiendo prácticas que provocan abusos salariales, competencia...]]></description>
528. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: center">
529. <h2>Transporte Social, ¡SÍ!</h2>
530. <p>La Comisión Europea pretende liberalizar todos los sectores del transporte en Europa y está permitiendo prácticas que provocan abusos salariales, competencia desleal, prácticas ilegales, falsos autónomos, esclavitud en algunos sectores, evasión fiscal de muchas empresas, precariedad laboral, externalizaciones y subcontrataciones sin protección del empleo. Y al mismo tiempo está impidiendo que quienes se integran por primera vez en el mercado laboral tengan una oportunidad de trabajo justo.</p>
531. <p style="text-align: justify">No existe siquiera una tarjeta de seguridad social europea que permita alertar de manera temprana el trabajo no declarado. Además, estas condiciones de trabajo generan problemas de salud laboral, de descanso no suficiente y comprometen la seguridad de las y los usuarios de los servicios de transporte.</p>
532. <p style="text-align: justify">Por otro lado, en muchos territorios las infraestructuras deficientes en el transporte siguen siendo deficientes y, con la excusa de las liberalizaciones, ha habido una importante reducción de líneas de transporte consideradas deficitarias, lo que perjudica especialmente a grupos de edad específicos o a quienes no pueden contar con vehículos propios para desplazarse. Con esta Iniciativa Ciudadana Europea queremos garantizar a la ciudadanía que todas las personas puedan tener acceso a redes de transporte públicas, eficientes y de calidad.</p>
533. <h2 style="text-align: justify">CCOO exige más garantías</h2>
534. <p style="text-align: justify">Desde CCOO queremos exigirle a la Unión Europea que garantice y respete los derechos de las y los trabajadores y el derecho de los sindicatos a organizar y defender a los mismos.</p>
535. <p style="text-align: justify">Por ello hemos elaborado un documental de denuncia de diversas situaciones que se viven en el transporte de viajeros por carretera, de mercancías, aéreo, ferroviario y marítimo-pesquero. Necesitamos la solidaridad y el apoyo del mayor número de personas posible. Firmar solo cuesta un minuto y con tu ayuda seremos capaces de llegar a más personas y frenar los intereses de quienes abusan de las trabajadoras y trabajadores.</p>
536. <p style="text-align: justify"><strong>Porque es de justicia social, <a href="https://fairtransporteurope.eu/?lang=es" target="_blank">pedimos TU FIRMA a través de la página web fairtransporteurope.eu</a>.</strong></p>
537. <p>Si conoces otros casos de abusos empresariales o prácticas de competencia desleal, cuéntanoslo en<a href="https://www.facebook.com/transportesocialsi" target="_blank">Facebook</a> o en <a href="https://twitter.com/Transposocial" target="_blank">Twitter: @transposocial</a></p>
538. </article>]]></content:encoded>
542. </item>
543. <item>
544. <title>10 CONSELLS PER A CICLISTES</title>
545. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/consells-per-a-ciclistes/</link>
547. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
548. <pubDate>Sun, 17 Jul 2016 23:21:01 +0000</pubDate>
549. <category><![CDATA[EN BICI A LA FEINA]]></category>
550. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
551. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=237</guid>
552.  
553. <description><![CDATA[Vam crear una sèrie de consells per a ciclistes. Són suggeriments que poden fer amb que la interacció entre els ciclistes, conductors i vianants...]]></description>
554. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: justify">Vam crear una sèrie de consells per a ciclistes. Són suggeriments que poden fer amb que la interacció entre els ciclistes, conductors i vianants sigui més agradable i per tant millorar la mobilitat urbana.</p>
555. <p style="text-align: justify">L&#8217;actitud de cadascun és una qüestió d&#8217;elecció, però quan tots busquen el mateix objectiu, la convivència tendeix a millorar. I si apostem per això, també serà millor el nivell de vida i qualitat de vida, per la qual cosa la ciutat es converteix en un lloc millor per viure. Una bona ciutat per viure ho fa els seus propis ciutadans, així que estigueu atents a algunes dels nostres suggeriments.</p>
556. <p style="text-align: justify">El respecte entre tots és indispensable per viure en harmonia. No sempre és possible muntar només pels carrils bici i moltes vegades el ciclista es veu obligat a caminar per la vorera o compartir el carrer amb els cotxes. Això pot portar incertesa i el risc per a alguns, així que preparem alguns consells per a ciclistes que poden ajudar molt als quals usen la bicicleta a la ciutat.</p>
557. <p style="text-align: justify">Comprendre un problema pot funcionar com un petit miracle. Descobrir noves percepcions també. Llegeixi els següents consells sobre com comportar-se quan un ciclista pedalea en el tràfic urbà. Si ets un ciclista o coneixes a algú que utilitza la bicicleta per al transport, l&#8217;oci, el treball o l&#8217;esport, transmetre aquest coneixement. La cerca de la ciutadania és tot.</p>
558. <h2 style="text-align: justify">Consells per a ciclistes</h2>
559. <p><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-239 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-17-a-las-23.42.04-e1468792421642.png" alt="consejos para ciclistas" width="800" height="378" /></p>
560. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 1: Un petit impacte és capaç de causar danys importants. El cap és la part més sensible en cas d&#8217;accidents. El casc pot salvar vides!</p>
561. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-241 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-0.09.39-e1468794153258.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="378" /></p>
562. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 2: Planificar la ruta. Com més gran el flux de cotxes per carretera, major és el trànsit i major és el risc. La bicicleta pot ajudar; optar pels carrils bici o carrers alternatius ni que per a això sigui necessari prendre el camí més llarg. Caminar en línia recta en mà dels cotxes. Asseu en la bicicleta i gaudeix de la brisa en la seva cara.</p>
563. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter size-full wp-image-242" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-0.21.04-e1468794245845.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="376" /></p>
564. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 3: De vegades és difícil pedalear sol pels carrils bici o carreteres. Però recorda que la vorera és per als vianants i cal respectar. Si és necessari baixa de la bici i l&#8217;empeny a poc a poc.</p>
565. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter size-full wp-image-243" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-0.31.13-e1468794757619.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="377" /></p>
566. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 4: Les bicicletes no tenen intermitents. No obstant això, ens movem entre el tràfic o millor dit, som part del tràfic i ens movem entre turismes, motos, camions i autobusos. Utilitza signes basats en la gestualitat corporal. Els braços surten del cos, es fan visibles i es converteixen en els nostres senyals, els nostres intermitents.</p>
567. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter size-full wp-image-244" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-0.36.47-e1468795090362.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="376" /></p>
568. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 5: Hem de tenir el sentit comú de ser un ciclista visible quan se circula pel carrer. Així que no t&#8217;oblidis: usa colors brillants, contrastos, cintes reflejantes i tot el que alerta a la presència d&#8217;un ciclista.</p>
569. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-245 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-0.48.57-e1468795800691.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="378" /></p>
570. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 6: La mateixa mà que va per al cotxe va de la bicicleta també. Pedaleando al contrari dels cotxes afecta al conductor i augmenta els seus riscos. Recorda sempre: Contra direcció NO!</p>
571. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter size-full wp-image-246" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-0.53.42-e1468796082541.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="378" /></p>
572. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 7: El conductor pot no estar veient la seva bicicleta! Els conductors utilitzen la visió perifèrica per veure si poden fer conversions i seguir endavant en les interseccions. Les bicicletes, que són més petites, no són fàcils de veure.</p>
573. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter wp-image-247 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-0.59.25-e1469098702813.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="376" /></p>
574. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 8: Com són alts i extensos, els autobusos i els camions tenen molts punts cecs, especialment prop dels miralls retrovisores. Si és necessari, reduir i seguir solament quan sigui segur.</p>
575. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter size-full wp-image-248" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-1.03.52-e1468796679536.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="377" /></p>
576. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 9: Anar amb bici pel mateix trajecte on passegen les motocicletes o cotxes és un risc per al ciclista. L&#8217;alta velocitat en aquestes zones impedeix moltes una frenada més forta d&#8217;una motocicleta en veure un ciclista. Si els cotxes estan parats, és possible anar entre ells a una velocitat que es permeti frenar bruscament a causa de l&#8217;encreuament sobtat de vianants vianants fos del pas adequat.</p>
577. <p style="text-align: justify"><img decoding="async" loading="lazy" class="aligncenter size-full wp-image-249" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-18-a-las-1.12.44-e1468797208387.png" alt="Consejos para ciclistas" width="800" height="378" /></p>
578. <p style="text-align: justify">Consells per a ciclistes 10: Un dels accidents més comuns relacionades amb els ciclistes i tràfic succeeix quan els vehicles estan parats. Observa si hi ha moviment a l&#8217;interior dels vehicles i evita apropar-se massa als cotxes aparcats.</p>
579. <p style="text-align: justify">El respecte comença quan també respectem. Sé el canvi que s&#8217;espera dels altres. Contribueix a una vida amb més harmonia i una mobilitat més sostenible.</p>
580. </article>]]></content:encoded>
584. </item>
585. <item>
586. <title>POL·LUCIÓ MATA MÉS QUE ACCIDENTS</title>
587. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/pol%c2%b7lucio-mata-mes-accidents/</link>
589. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
590. <pubDate>Sun, 17 Jul 2016 08:57:04 +0000</pubDate>
591. <category><![CDATA[MEDI AMBIENT]]></category>
592. <category><![CDATA[MOBILITAT]]></category>
593. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=227</guid>
594.  
595. <description><![CDATA[Abans cavalls&#8230; Per què ningú més utilitza el cavall com a mitjà de transport a les ciutats? El cavall fins a principis del segle XX...]]></description>
596. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><figure id="attachment_228" aria-describedby="caption-attachment-228" style="width: 722px" class="wp-caption aligncenter"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-228 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/tranvía-caballos.jpg" alt="pol·lució" width="722" height="432" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/tranvía-caballos.jpg 722w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/tranvía-caballos-300x180.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/tranvía-caballos-370x221.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/tranvía-caballos-570x341.jpg 570w" sizes="(max-width: 722px) 100vw, 722px" /><figcaption id="caption-attachment-228" class="wp-caption-text">Un tramvia tirat per cavalls en Recife (Brasil), entre 1867-1913. Foto: Tramz.com</figcaption></figure>
597. <h2 style="text-align: justify">Abans cavalls&#8230;</h2>
598. <p style="text-align: justify">Per què ningú més utilitza el cavall com a mitjà de transport a les ciutats? El cavall fins a principis del segle XX va ser àmpliament utilitzat com a mitjà de transport privat: una o dues persones muntades a cavall o en un carro; i com a transport col·lectiu: amb dos a sis cavalls tirant d&#8217;un carro es deia <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Horsebus">Omnibus</a>. En aquells dies pocs es preocupaven amb el concepte de pol·lució aplicat en la societat contemporània.</p>
599. <p style="text-align: justify">No obstant això, els cavalls, com qualsevol altre animal, eren susceptibles a les malalties, la fatiga (<a href="http://www.uctc.net/access/30/Access%2030%20-%2002%20-%20Horse%20Power.pdf">sovint els mataven els mateixos conductors de tramvies i els deixaven tirats al carrer fins a podrir-se</a>) i va haver de rebre diverses cures veterinàries, refugi i aliment. Però aquestes no van ser les principals preocupacions dels propietaris de cavalls, de l&#8217;empresa de Omnibus, i els passatgers i de la societat en general. La principal preocupació amb els cavalls era la contaminació.</p>
600. <p style="text-align: justify">El fem generat pels cavalls era de proporcions inimaginables. Els centres de les ciutats nord-americanes eren un embornal obert, amb carrers que estaven literalment cobertes de <a href="https://nofrakkingconsensus.com/2011/03/29/the-horse-manure-problem/">fem</a>. A la fi del segle XIX, en terres ermes a Nova York, que tenia una població d&#8217;aproximadament 160 000 cavalls per cada 2 milions de persones, van arribar a acumular entre 10 i 15 metres d&#8217;altura de fem provinents dels carrers. Al costat d&#8217;això, les mosques, l&#8217;orina, i la crueltat amb els animals eren una constant.</p>
601. <p style="text-align: justify">No obstant això, els serveis de transport eren ostatges de cavalls. Fins i tot amb la invenció de la màquina de vapor i la ràpida expansió dels ferrocarrils portats per la revolució industrial, el cavall també era essencial per a les ciutats. Aquesta situació va començar a canviar amb la millora dels motors de combustió interna i amb la invenció de l&#8217;automòbil. Aquesta invenció, iniciada per Carl Benz en 1886 i popularitzat per Henry Ford, amb la producció en massa de Ford T 1908 a 1927, probablement la invenció més gran en la història humana, els patrons de viatge es van veure dramàticament canviats en totes les ciutats del món i va donar al cavall merescut descans, eliminant la brutícia dels carrers i fent accessible el transport individual a una gran part de la població que no podia permetre&#8217;s el luxe i l&#8217;espai per tenir i mantenir als cavalls.</p>
602. <figure id="attachment_229" aria-describedby="caption-attachment-229" style="width: 600px" class="wp-caption aligncenter"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-229 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Ford-T.jpg" alt="pol·lució" width="600" height="456" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Ford-T.jpg 600w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Ford-T-300x228.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Ford-T-370x281.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Ford-T-570x433.jpg 570w" sizes="(max-width: 600px) 100vw, 600px" /><figcaption id="caption-attachment-229" class="wp-caption-text">Ford Modelo T. Foto: Wikimedia Commons.</figcaption></figure>
603. <h2 style="text-align: justify">&#8230;Ahora coches</h2>
604. <p>Actualment, més de 100 anys després del Ford T, sembla ser que vivim la il·lusió que la contaminació urbana era cosa el passat. Abans, la contaminació era tan present entre la població que &#8220;es trepitjava&#8221; en ella. Avui dia, en lloc d&#8217;estar en el sòl, es troba està en l&#8217;aire i els pulmons per mitjà de la pol·lució (incloent els pulmons dels quals van en el cotxe), i en algunes ciutats és tan visible <a href="http://www.rtve.es/noticias/20160121/madrid-endurece-restricciones-trafico-episodios-alta-contaminacion/1288101.shtml">a punt de fer-les gairebé parar</a>. L&#8217;OMS (Organització Mundial de la Salut) en un informe de 2010, al·lega que 223.000 persones van morir de càncer de pulmó a causa de la contaminació i pol·lució atmosfèrica. En Sao Paulo, un estudi publicat per <a href="http://planetasustentavel.abril.com.br/noticia/saude/poluicao-ar-mata-mais-acidentes-transito-sao-paulo-mortes-755028.shtml">l&#8217;Institut de Salut i Sostenibilitat</a> assenyala que, en 2011, el doble de persones van morir a causa de la mala qualitat de l&#8217;aire que per accidents de trànsit.</p>
605. <p>Ara ens enfrontem a un problema similar al que els nostres avantpassats es van enfrontar fa un segle. Sens dubte, la decisió de canviar els cavalls pels cotxes era molt encertat. Hem de ser prou intel·ligents com per saber que el cotxe no és dolent: el mal ús del mateix sí que ho és. Per tant, hem de tenir la frescor que van tenir per adonar-se que el mal no era el cavall, sinó el mal ús del cavall, i buscar noves solucions de mobilitat, tals com els vehicles elèctrics, caminar a peu, amb bicicleta, el transport públic, el cotxe compartit, ús compartit de vehicles i microtransporte. Però sobretot, hem de deixar d&#8217;incrementar la pol·lució i cessar la contaminació subvencionant l&#8217;ús de l&#8217;automòbil.</p>
606. <figure id="attachment_231" aria-describedby="caption-attachment-231" style="width: 700px" class="wp-caption aligncenter"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-231 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/polución.jpg" alt="pol·lució" width="700" height="394" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/polución.jpg 700w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/polución-300x169.jpg 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/polución-370x208.jpg 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/polución-570x321.jpg 570w" sizes="(max-width: 700px) 100vw, 700px" /><figcaption id="caption-attachment-231" class="wp-caption-text">Un dels parquímetres del carrer Serrano avisa que no es pot apacar per «alta pol·lució» &#8211; Pint it</figcaption></figure>
607. <p style="text-align: justify">Ara ens enfrontem a un problema similar al que els nostres avantpassats es van enfrontar fa un segle. Sens dubte, la decisió de canviar els cavalls pels cotxes era molt encertat. Hem de ser prou intel·ligents com per saber que el cotxe no és dolent: el mal ús del mateix sí que ho és. Per tant, hem de tenir la frescor que van tenir per adonar-se que el mal no era el cavall, sinó el mal ús del cavall, i buscar noves solucions de mobilitat, tals com els vehicles elèctrics, caminar a peu, amb bicicleta, el transport públic, el cotxe compartit, ús compartit de vehicles i microtransporte. Però sobretot, hem de deixar d&#8217;incrementar la pol·lució i cessar la contaminació subvencionant l&#8217;ús de l&#8217;automòbil.</p>
608. </article>]]></content:encoded>
612. </item>
613. <item>
614. <title>COM PROTEGIR LLOCS DEL PATRIMONI MUNDIAL</title>
615. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/protegir-patrimoni-mundial/</link>
617. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
618. <pubDate>Fri, 15 Jul 2016 22:43:20 +0000</pubDate>
619. <category><![CDATA[PATRIMONI]]></category>
620. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=223</guid>
621.  
622. <description><![CDATA[Hi ha molts llocs històrics i llocs al món que ens donen una visió i l&#8217;evidència de les últimes civilitzacions. Aquests llocs ens ajuden...]]></description>
623. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><p style="text-align: justify">Hi ha molts llocs històrics i llocs al món que ens donen una visió i l&#8217;evidència de les últimes civilitzacions. Aquests llocs ens ajuden a aprendre sobre els nostres avantpassats, de la vida i de la cultura. A aquests llocs ho cridem patrimoni comú o universal de la humanitat i és el nostre patrimoni mundial.</p>
624. <figure id="attachment_5470" aria-describedby="caption-attachment-5470" style="width: 960px" class="wp-caption aligncenter"><a href="http://ccooagencias.org/wp-content/uploads/2016/07/Patrimonio-mundial-Machu-Pichu.jpg"><img decoding="async" loading="lazy" class="size-full wp-image-5470" src="http://ccooagencias.org/wp-content/uploads/2016/07/Patrimonio-mundial-Machu-Pichu.jpg" alt="Patrimonio mundial" width="960" height="720" /></a><figcaption id="caption-attachment-5470" class="wp-caption-text">Machu Pichu, Cusco, Peru</figcaption></figure>
625. <h2 style="text-align: justify">Llocs del Patrimoni Mundial</h2>
626. <p style="text-align: justify">Qualsevol lloc, edifici, monument, ciutat de significat físic, natural o cultural el patrimoni del qual és comú de totes les persones poden ser considerats Patrimoni de la Humanitat. A mesura que aquests llocs pertanyen a tots els éssers humans, el seu passat, present i futur han de ser conservats i protegits.</p>
627. <h2 style="text-align: justify"><span style="line-height: 1.5">La importància d&#8217;aquests llocs</span></h2>
628. <p style="text-align: justify">Són llocs que deixen petjada i un llegat. Hem de viure en ells actualment i a més salvaguardar-los a les generacions futures. Aquests llocs ens ensenyen sobre el nostre passat però també representen els grans assoliments dels nostres avantpassats i ens enorgulleixen.</p>
629. <p style="text-align: justify">El patrimoni de la humanitat és patrimoni universal, i té un significat sentimental, cultural i econòmic. Tenen un valor excepcional per a la humanitat i la importància de la història, la ciència i les arts.</p>
630. <figure id="attachment_5469" aria-describedby="caption-attachment-5469" style="width: 800px" class="wp-caption aligncenter"><a href="http://ccooagencias.org/wp-content/uploads/2016/07/Ciudades-antiguas-de-Djenné-Mali..png"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-5469 size-full" src="http://ccooagencias.org/wp-content/uploads/2016/07/Ciudades-antiguas-de-Djenné-Mali..png" alt="patrimoni mundial" width="800" height="463" /></a><figcaption id="caption-attachment-5469" class="wp-caption-text">Ciutats antigues de Djenné, Mali. Foto: © UNESCO/Francesco Bandarin</figcaption></figure>
631. <h2 style="text-align: justify">Necessitat de protegir</h2>
632. <p style="text-align: justify">A dia d&#8217;avui, hi ha una llista de més de cinquanta llocs declarats patrimoni per la UNESCO on es veuen amenaçats i estan en perill. Alguns d&#8217;aquests llocs s&#8217;enfronten a una deterioració, corrosió o destrucció a causa dels fets pel propi home, o per causes naturals.</p>
633. <p style="text-align: justify">Alguns dels factors externs responsables de danyar l&#8217;herència del món són el canvi climàtic, les armes nuclears, els conflictes armats, els desastres naturals, el desenvolupament excessiu / urbanització i el turisme sense control, etc.</p>
634. <p style="text-align: justify">Amb la creixent força d&#8217;aquests factors externs s&#8217;està tornant cada vegada més important prendre les mesures adequades per salvar i preservar aquests assoliments eterns de la humanitat.</p>
635. <h2 style="text-align: justify">La protecció de llocs del patrimoni mundial</h2>
636. <p style="text-align: justify">No només és l&#8217;haver de de el govern o de la població local cuidar d&#8217;aquests llocs, però és responsabilitat de cada ésser humà. Hem de posar de la nostra part en la protecció d&#8217;aquests llocs, entre els varis mitjans per fomentar la seva protecció destaquem:</p>
637. <ol style="text-align: justify">
638. <li>
639. <h4>Unir-se a una comunitat:</h4>
640. </li>
641. </ol>
642. <p style="text-align: justify">Hi ha moltes comunitats i organitzacions al món que estan treballant per preservar i protegir aquests llocs. Podem treballar amb aquestes organitzacions, agències de viatges, grups governamentals, sindicats i organitzacions socials.</p>
643. <p style="text-align: justify">Com a referència per a la protecció del patrimoni mundial de la UNESCO destaquem l&#8217;Aliança del Patrimoni Mundial per al Turisme Sostenible.</p>
644. <ol style="text-align: justify" start="2">
645. <li>
646. <h4>El turisme responsable:</h4>
647. </li>
648. </ol>
649. <p style="text-align: justify">Una altra manera de jugar la nostra part és comprometre&#8217;s amb el turisme responsable. El turisme pot generar fons per a la restauració dels llocs de la UNESCO, però al mateix temps el turisme sense control pot danyar seriosament. En els nostres viatges i visites a llocs del patrimoni mundial hem d&#8217;actuar d&#8217;una manera responsable i sostenible.</p>
650. <ol style="text-align: justify" start="3">
651. <li>
652. <h4>Augmentar la consciència:</h4>
653. </li>
654. </ol>
655. <p style="text-align: justify">Hem de transmetre la informació que tenim i unir esforços per minimitzar els efectes de les diferents forces externes sobre els llocs del patrimoni mundial.</p>
656. <ol style="text-align: justify" start="4">
657. <li>
658. <h4>Incrementar els esforços personals:</h4>
659. </li>
660. </ol>
661. <p style="text-align: justify">La comunitat local és la primera i els millors administradors d&#8217;aquests llocs, havent de respondre de manera responsable i eficient cap a la preservació dels llocs del patrimoni mundial a la seva àrea.</p>
662. <p style="text-align: justify">L&#8217;anunci d&#8217;un lloc en perill d&#8217;extinció possiblement proporcioni un augment de la consciència entre les persones. Si un lloc s&#8217;enfronta perill de destrucció o deterioració, la població local deu immediatament augmentar el coneixement sobre el tema, cridant l&#8217;atenció de les persones, grups i comunitats afins cap a la temàtica.</p>
663. <figure id="attachment_5471" aria-describedby="caption-attachment-5471" style="width: 800px" class="wp-caption aligncenter"><a href="http://ccooagencias.org/wp-content/uploads/2016/07/Patromonio-mundial-camino-de-Santiago-e1468622260553.jpg"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-5471 size-full" src="http://ccooagencias.org/wp-content/uploads/2016/07/Patromonio-mundial-camino-de-Santiago-e1468622260553.jpg" alt="Patrimoni mundial" width="800" height="450" /></a><figcaption id="caption-attachment-5471" class="wp-caption-text">Camí de Santiago, Espanya</figcaption></figure>
664. <h2 style="text-align: justify">Conclusió</h2>
665. <p style="text-align: justify">No importa el que està al nostre abast, hem d&#8217;ajudar a protegir aquests llocs de patrimoni mundial a través de diversos mitjans com la contribució voluntària, la sensibilització, la promoció de la importància dels llocs de la UNESCO o cridant l&#8217;atenció de les institucions governamentals. Cada pas que adonem de forma significativa a ajudar en la protecció dels llocs del patrimoni mundial.</p>
666. </article>]]></content:encoded>
670. </item>
671. <item>
672. <title>ELS ERRORS DEL VIDEO &#8220;COM FER UNA CIUTAT ATRACTIVA&#8221;</title>
673. <link>https://fscsostenible.ccoo.cat/errors-video-ciudat-atractiva/</link>
675. <dc:creator><![CDATA[Secretaria de Comunicació]]></dc:creator>
676. <pubDate>Fri, 15 Jul 2016 12:45:39 +0000</pubDate>
677. <category><![CDATA[PATRIMONI]]></category>
678. <guid isPermaLink="false">https://fscsostenible.ccoo.cat/?p=204</guid>
679.  
680. <description><![CDATA[Els 6 eixos de &#8220;com fer una ciutat atractiva&#8221; En 2015 a través de les xarxes socials el video “How to Make an Attractive...]]></description>
681. <content:encoded><![CDATA[<article class="entry-content"><h2 style="text-align: justify"></h2>
682. <h2>Els 6 eixos de &#8220;com fer una ciutat atractiva&#8221;</h2>
683. <p style="text-align: justify">En 2015 a través de les xarxes socials el video “<a href="https://www.youtube.com/watch?v=Hy4QjmKzF1c">How to Make an Attractive City</a>” ( &#8220;Com fer una ciutat atractiva&#8221;, traducció lliure) publicat per la School of Life a Londres. Molt bé presentat i amb un missatge relativament alineats amb la major part del corrent principal de la planificació urbana actual, el vídeo s&#8217;ha compartit moltes vegades i pràcticament no ha rebut cap crítica.</p>
684. <p style="text-align: justify">El vídeo es divideix en sis eixos considerats per l&#8217;autor del video com a indispensables per fer una ciutat atractiva. Anem a tractar amb cadascun d&#8217;ells de forma independent i després analitzar la conclusió de l&#8217;autor en una secció final.</p>
685. <figure id="attachment_213" aria-describedby="caption-attachment-213" style="width: 800px" class="wp-caption alignnone"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-213 size-full" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.34.03.png" alt="ciudat atractiva" width="800" height="445" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.34.03.png 800w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.34.03-300x167.png 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.34.03-768x427.png 768w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.34.03-370x206.png 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.34.03-570x317.png 570w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.34.03-770x428.png 770w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" /><figcaption id="caption-attachment-213" class="wp-caption-text">Els sis eixos del video sobre com fer una ciutat atractiva.</figcaption></figure>
686. <h3 style="text-align: justify">1 &#8211; No tan caòtic, no tan ordenat</h3>
687. <p style="text-align: justify">L&#8217;autor sosté que una ciutat ha d&#8217;establir regles simples que poden ordenar estèticament una ciutat sense produir excessiva uniformitat. Partint de la base dels arguments d&#8217;Alain Bertaud o Paul Romer, pot tenir sentit mantenir un ordre correcte de la planificació de la infraestructura bàsica per deixar la via lliure en la construcció en terrenys privats. No obstant això, el vídeo no fa referència a aquest model, proposant legislar sobre la forma arquitectònica dels edificis.</p>
688. <p style="text-align: justify">Aquest primer principi es justifica a partir de la premissa que &#8220;és el que als humans els apassiona.” No obstant això, encara que a l&#8217;autor del video li encanten aquests resultats, és impossible dir que tots els éssers humans poden estimar a un determinat tipus d&#8217;estètica urbana generats per una regla creada per un planificador de la ciutat. Això és encara menys convincent quan aquesta norma restringeix la densitat de la població mitjançant la limitació de la superfície construïda d&#8217;una terra particular i augmenta els costos de l&#8217;habitatge, igual que alguns dels resultats negatius de tals polítiques: la suposada bellesa no és gratuïta.</p>
689. <p style="text-align: justify">En mateix punt el video també s&#8217;equivoca en dir que l&#8217;altura dels grans edificis a Londres estan planejats d&#8217;una manera organitzada. De fet, estan basats en la conservació de “visuals” establerts fa gairebé 200 anys i avui dia no té res a veure amb la ciutat, <a href="http://www.economist.com/news/britain/21596539-capitals-skyline-growing-mess-let-boris-sort-it-out-ascent-city?fsrc=scn/tw_ec/the_ascent_of_the_city">segons ha informat la revista The Economist l&#8217;any de 2014</a>.</p>
690. <h3 style="text-align: justify">2 &#8211; Vida visible</h3>
691. <p style="text-align: justify">El vídeo sosté que les ciutats lena de vida als carrers són més atractives. Per descomptat, ja que, literalment, hi ha persones que caminen pels carrers, mostrant la seva preferència per la vida a l&#8217;espai públic. No obstant això, el video es contradiu al primer discurs que Hong Kong és una ciutat amb tanta vida de carrer visible, i després contrasta aquesta funció entre ciutats amb gratacels, que pel que sembla no es podia permetre tenir vida al carrer. No necessàriament una ciutat amb “torres d&#8217;oficines anònimes&#8221; genera una ciutat amb poca vida al carrer. Nova York, Hong Kong, Tòquio i Londres són només alguns que tenen ambdues característiques.</p>
692. <p style="text-align: justify">
693. <figure id="attachment_214" aria-describedby="caption-attachment-214" style="width: 800px" class="wp-caption aligncenter"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-214" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.37.31.png" alt="ciudat atractiva" width="800" height="465" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.37.31.png 600w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.37.31-300x175.png 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.37.31-370x215.png 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.37.31-570x332.png 570w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" /><figcaption id="caption-attachment-214" class="wp-caption-text">Representació del video d&#8217;una vida urbana possible en carrers estrets.</figcaption></figure>
694. <h3 style="text-align: justify">3 &#8211; Les ciutats compactes</h3>
695. <p style="text-align: justify">Molt es va valorar la urbanització dels suburbis, principalment als Estats Units, a través de polítiques públiques. A través de subvencions es van construir les principals carreteres i escoles públiques de qualitat en els suburbis; també amb finançament especial per a la compra d&#8217;habitatges unifamiliars; i restriccions de grandàries mínimes d&#8217;habitatges i àrees de jardí i el suport estatal a la indústria de l&#8217;automòbil i el petroli. Això va generar una forma d&#8217;urbanització extremadament ineficient i única al planeta. Ciutats compactes, que en general sorgeixen espontàniament com els antics centres urbà, tenen menor desplaçament, redueixen la dependència de l&#8217;automòbil privat i l&#8217;augmenten de la vida al carrer.</p>
696. <h3 style="text-align: justify">4 &#8211; Orientació i misteri</h3>
697. <p style="text-align: justify">És cert que les persones tenen preferències per diferents formes urbanes, i una ciutat atractiva és aquella que pot satisfer un ampli espectre de preferències de la forma urbana. No obstant això, és perillós determinar qualsevol forma urbana específica de la ciutat en el seu conjunt, fins i tot si la proposta és una mescla entre diferents models. Si bé podem controlar aquestes directrius sobre l&#8217;escala de l&#8217;evolució i els barris, les directrius basades a nivell municipal poden generar distorsions, precisament a causa de la variabilitat de les preferències de cada ciutadà. A causa de la impossibilitat d&#8217;accedir a les preferències immediates de totes les persones que participen a la ciutat, el planificador és incapaç d&#8217;establir una relació òptima en la proporció de l&#8217;orientació i del misteri com ho suggereix el vídeo. En una ciutat veritablement orgànica i complexa aquests resultats sorgeixen de manera espontània i descentralitzada.</p>
698. <h3 style="text-align: justify">5 &#8211; Escala</h3>
699. <p style="text-align: justify">Aquí l&#8217;autor parteix de la següent premissa de Joseph Campbell: &#8220;Si un vol veure el que una societat realment creu, ha de mirar als edificis més grans en l&#8217;horitzó&#8221;, argumentant de seguida que no valorem col·lectivament corporacions de calçat esportiu, consultors tributaris, les empreses de la indústria del petroli o farmacèutiques, com alguns exemples. Però això és cert en la pràctica? Un bon/a ciutadà/a pugues fins i tot dir que no valora aquest tipus d&#8217;empreses, però cada dia és un consumidor de sabates, paga els seus impostos, consumeix combustible i usa productes plàstics i, quan està malalt/a, pren medicaments. El video mostra una falta de comprensió del que significa la complexitat d&#8217;una economia, i com les preferències de la societat es manifesten en la societat.</p>
700. <p style="text-align: justify">Els gratacels d&#8217;oficines comercials rares vegades són destinats a un sol ús. Són ells on se situen les empreses que produeixen equips que utilitzen els avions que viatgen o el llet que prenem en el desdejuni. Una ciutat així reflecteix el valor social d&#8217;una xarxa descentralitzada i voluntària que genera productes i serveis que fan que la nostra vida sigui més agradable.</p>
701. <p style="text-align: justify">Continuant amb el seu argument, l&#8217;autor defensa la preservació de les vistes i la limitació de l&#8217;altura dels edificis en cinc plantes. No obstant això, aquesta regla és en si una paradoxa: si algú construir un edifici de quatre pisos, un edifici de cinc pisos sens dubte va a bloquejar la vista de l&#8217;edifici més petit. Sent encara més explícit amb aquesta lògica, és evident que una casa d&#8217;una planta és capaç de bloquejar la vista d&#8217;una altra casa d&#8217;un pis, sent per tant la defensa de les vistes realment indefensables quan es parla de la ciutat.</p>
702. <p style="text-align: justify">De totes maneres, no és raonable limitar una ciutat en particular en cinc plantes. L&#8217;altura de les antigues ciutats les que es refereix el vídeo no es defineix per les normes de planificació, sinó simplement per l&#8217;absència de l&#8217;ascensor. En ells, els pisos més alts eren sempre els més barats, no el més car com avui dia. La limitació de cinc pisos proposa una limitació d&#8217;oferta immobiliària arbitrària, un impacte negatiu molt més tangible que el &#8220;sentiment d&#8217;insignificància&#8221; esmentada per l&#8217;autor.</p>
703. <h3 style="text-align: justify">6 &#8211; Una ciutat local</h3>
704. <p style="text-align: justify">L&#8217;autor sosté que els edificis no haurien de ser similars a uns altres en altres llocs del món, per als seus viatges es fan més avorrits i perquè cada lloc té el seu clima, necessitats, fortaleses i febleses diferents. S&#8217;argumenta que la ciutat ha de tenir un fort caràcter local, utilitzant formes i materials locals.</p>
705. <p style="text-align: justify">Això és especialment cert al mercat immobiliari comercial a Amèrica Llatina, on es va construir i encara es construeix moltes torres acristaladas completament inadequades per al clima tropical. Són obres que tracten d&#8217;imitar a ciutats de clima temperat, on el &#8220;efecte hivernacle&#8221;, produït pel vidre tancat genera beneficis ambientals, i no inflen els comptes d&#8217;electricitat per l&#8217;aire condicionat. Els constructors han de reconèixer aquest problema i desenvolupar solucions locals apropiades sense imitar referències constructives de manera ineficient.</p>
706. <p style="text-align: justify">No obstant això, és almenys és qüestionable la tangent a les formes i els materials locals. És impossible imaginar un llapis, un objecte únic i relativament simple, ser produït amb materials de la zona, i molt menys en una única ciutat. Els antics exemples donats per l&#8217;autor de la utilització de materials locals van ser construïts per falta d&#8217;opcions, no de preferència estètica o funcional. L&#8217;únic exemple contemporani per part de l&#8217;autor, l&#8217;arquitecte Glenn Murcutt, no utilitza materials de la zona i és molt qüestionable l&#8217;afirmació que ell dibuixa una &#8220;arquitectura australiana&#8221;, donada la subjectivitat d&#8217;aquesta interpretació.</p>
707. <h2 style="text-align: justify">Conclusió</h2>
708. <p style="text-align: justify">Al final el video reafirma que els principals desafiaments per implementar aquestes idees són la falta de voluntat política i una confusió intel·lectual sobre l&#8217;estètica. Aquesta és una idea oferta en el video és molt perillosa. És absurd l&#8217;argument que és possible dir el que és intrínsecament bell o lleig, mentre la realitat demostra el contrari. Coneixem a persones que troben belles les torres de cristall criticades per l&#8217;autor. Uns altres creuen que les favelas són l&#8217;expressió més sorprenent i espontània que la humanitat ha creat mai. Encara hi ha uns altres que pensen París bella i romàntica, i uns altres que la troben avorrit.</p>
709. <p style="text-align: justify">L&#8217;argument sobre l&#8217;ús de les estadístiques de turisme és simplement fals. Dubai, Singapur, Nova York i Hong Kong es troben entre les 10 ciutats més visitades al món i representen formes estètiques i urbanes oposades al contingut del vídeo.</p>
710. <p style="text-align: justify">A partir d&#8217;aquestes premisses, el vídeo fa un atac final a les incorporacions immobiliàries, que egoistament lluitarien per deixar la ciutat cada vegada més lletja. Per desgràcia, el món no està fet de flors. Alguns desenvolupadors inverteixen en arquitectes de renom per fer front als residents del lloc i els clients, però que estan disposats a pagar més per la seva preferència estètica. No obstant això, hi ha poques persones que poden permetre&#8217;s mantenir aquest luxe, ja que l&#8217;habitatge és en general la major despesa de la vida d&#8217;una persona i es fa cada vegada més car per les mateixes regulacions que els defensors de vídeo. L&#8217;exemple de l&#8217;autor de New Town a Edimburg, ho deixa ben clar, ja que el barri és un dels més cars de la ciutat (i, paradoxalment, un dels quals menys la vida urbana té a causa de la urbanització residencial existent).</p>
711. <figure id="attachment_215" aria-describedby="caption-attachment-215" style="width: 800px" class="wp-caption aligncenter"><img decoding="async" loading="lazy" class="wp-image-215" src="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.40.34.png" alt="ciutat atractiva" width="800" height="328" srcset="https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.40.34.png 600w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.40.34-300x123.png 300w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.40.34-370x152.png 370w, https://fscsostenible.ccoo.cat/wp-content/uploads/sites/60/2016/07/Captura-de-pantalla-2016-07-15-a-las-16.40.34-570x234.png 570w" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" /><figcaption id="caption-attachment-215" class="wp-caption-text">Cantonada dels carrers Rue Vieille du Temperi i Rue donis Rosies, al barri Li Marais em Paris: una de les úniques àrees preservades del pla de Haussman es va desenvolupar de forma extremament lliure, sense les restriccions proposades pel vídeo. Foto: Elisa Dudnikova @ Flickr</figcaption></figure>
712. <p style="text-align: justify">El vídeo de nou es contradiu quan sosté que la ciutat no pot ser determinada per un mercat immobiliari lliure, quan la majoria de les ciutats esmentades al llarg del video van ser construïdes d&#8217;a partir d&#8217;un mercat immobiliari molt més lliure del que existeix en l&#8217;actualitat. Això s&#8217;aplica a totes les ciutats medievals, els barris antics de Londres, el Marais de París (el que queda de la reforma Haussman), amb exemples addicionals d&#8217;Hong Kong, Nova York, etc.</p>
713. <p style="text-align: justify">En entendre la ciutat com un entorn complex cal separar de regular els nostres interessos personals en la forma urbana. Les conclusions finals del vídeo, demanant el control de l&#8217;Estat i les normes rígides del medi ambient urbà és tan perillós i tan fracassat com la planificació de Brasília o qualsevol principi urbà modernista, perquè veu la ciutat com un espai físic capaç de modelar pel planificador . La ciutat ha de ser el resultat d&#8217;una acció espontània i voluntària entre tots els seus habitants, no d&#8217;un comitè polític que determina el que és bo, dolent, bell o lleig.</p>
714. </article>]]></content:encoded>
718. </item>
719. </channel>
720. </rss>
721.  

If you would like to create a banner that links to this page (i.e. this validation result), do the following:

1. Download the "valid RSS" banner.

2. Upload the image to your own server. (This step is important. Please do not link directly to the image on this server.)

3. Add this HTML to your page (change the image src attribute if necessary):

   <a href="http://www.feedvalidator.org/check.cgi?url=https%3A//fscsostenible.ccoo.cat/feed/"><img src="valid-rss-rogers.png" alt="[Valid RSS]" title="Validate my RSS feed" /></a>

If you would like to create a text link instead, here is the URL you can use:

http://www.feedvalidator.org/check.cgi?url=https%3A//fscsostenible.ccoo.cat/feed/

Home · About · News · Docs · Terms