![[Valid RSS]](images/valid-rss-rogers.png "Valid RSS")
This is a valid RSS feed.
This feed is valid, but interoperability with the widest range of feed readers could be improved by implementing the following recommendations.
line 43, column 0: (13 occurrences) [help]
<p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.ad ...
line 43, column 0: (13 occurrences) [help]
<p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.ad ...
line 93, column 0: (4 occurrences) [help]
<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><a href= ...
line 121, column 3: (3 occurrences) [help]
]]></content:encoded>
^
<p style="text-align: justify;"><a href="http://www.isidorfernandez.net/wp-c ...
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" > <channel> <title>Isidor Fernàndez</title> <atom:link href="https://www.isidorfernandez.net/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" /> <link>https://www.isidorfernandez.net/</link> <description></description> <lastBuildDate>Thu, 06 Apr 2023 10:54:41 +0000</lastBuildDate> <language>ca</language> <sy:updatePeriod> hourly </sy:updatePeriod> <sy:updateFrequency> 1 </sy:updateFrequency> <item> <title>Aventura! de Alfredo Sanzol</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/aventura-de-alfredo-sanzol/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/aventura-de-alfredo-sanzol/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Mon, 25 Mar 2013 12:10:50 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <category><![CDATA[Ressenyes]]></category> <category><![CDATA[Alfredo Sanzol]]></category> <category><![CDATA[teatre]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=1028</guid> <description><![CDATA[<p>Aquest dijous passat vaig tenir el plaer de presentar, amb Marta Pérez i Mamen Duch de la companya T de Teatre l'obra Aventura! al teatre Principal de Sabadell, on es representarà el proper 6 de abril. </p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/aventura-de-alfredo-sanzol/">Aventura! de Alfredo Sanzol</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p>Aquest dijous passat vaig tenir el plaer de presentar, amb Marta Pérez i Mamen Duch de la companya <a href="http://www.tdeteatre.com/" target="_blank">T de Teatre</a> l’obra <a href="http://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=13072&Itemid=863" target="_blank">Aventura!</a> al teatre Principal de Sabadell, on es representarà el proper 6 de abril. Sota el text i la direcció d’Alfredo Sanzol, explica la historia de sis socis de una empresa que no els hi va gaire malament, a partir del moment en que reben una oferta de compra per part d’una empresa xinesa. És el punt de partida d’una serie de aventures que sorgeixen fins a rebre els diners del empresari xines, que finalment no acaba arribant per la via que s’esperaven, sinó per una altre ben singular.</p><p>Tenim davant la crisi que estem vivim actualment, que ens preocupa a tothom, a cadascun de una forma particular. Totes les crisis provoquen incerteses i pors, alimentades per l’estres i els moments complexes on cal prendre una decisió que mai arriba. Aquesta situació ens porta a perdre el referent ètic i el nord de la vida per la ansietat i angoixa que ens provoca. En aquesta historia es planteja la situació de vendre una de les sòcies, com si fos una verge vestal per ser portada al temple del capitalisme oriental al igual que una sacerdotessa. Però és ella mateixa qui s’ofereix, com un acte d’heroisme d’una persona que posseeix un sentiment de no haver fer res important i pren aquesta actitud com un acte de solidaritat amb els seus socis. Passa d’una actitud contemplativa on ha deixat que els altres prenguin decisions per ella, a ser qui pren la decisió per l’interès dels seus companys. Quan reben la noticia els seus socis d’aquest intercanvi tan fora de lo normal, en principi s’oposen, però suposa una explosió del seu egoisme interior per poder salvar-se de una situació que els porta cap a un futur incert, un futur que no acaben de comprendre per que viuen en un present on el més important son els beneficis que obtindran del negoci, per finalment posar-se d’acord que es una bona idea posant de manifest la seva falta d’escrúpols. El nostre imaginari construeix eines de defensa per poder afrontar les situacions que amenacen la nostra subsistència, configurant estratègies per solucionar situacions que ens ataquen personalment, un terreny adobat per l’individualisme liberal del capitalisme més salvatge, on la única persona que importa davant l’enfonsament de la societat és el propi individuu.</p><p>El director porta fins a l’extrem en un gran síntesis, una realitat que no volem acceptar, però que es hi és davant nostre, que esta passant i ens afecta profundament en la nostra manera de pensar les relacions amb els altres dins d’una selva on sobreviu el més fort. Alfredo Sanzol fa un treball d’anàlisi actual d’una societat angoixada i que es posada en venda per les institucions, representades per una empresa fictícia. Podem ser una comunitat, un país o una unió de països (europea), on una part dels nostres socis, que son els nostres representants i administradors polítics ens posem en venda al millor postor, posen en venda les nostres coses i les nostres vides, com la seguretat social, la educació o les pensions. Aventura! es la posada en escena d’aquesta situació d’una forma anecdòtica que ens fa pensar si allò que em compartit en la nostra vida, que em construït entre tots, només te el valor que li donen un petit grup de persones que tenen el poder de posa preu als nostres caps. I els protagonistes d’Aventura! ho saben, que estem desmuntant la societat del benestar que tants anys a costat de crear i la estem venen a peces.</p><p>Sanzol i T de Teatre fan una comèdia de les misèries del capitalisme més ferotge i al mateix temps una tragèdia, carregada de símbols que posen de manifest les por i els somnis del personatges que diuen ser socis en una empresa que ells mateixos enfonsen pels seus propis interessos. El desarrelament de la terra i la identitat perduda en el cosmos del mercat immediat i la ma plena. S’apropen al sentiment d’allò sagrat quan en Marc i la Elisa passen el cap de setmana a Extremadura i visiten un Dolmen, un espai que va ser sagrat i reconvertit en una atracció turística. Allò sagrat, que pertany a cada persona com el cos social, es desmantellat per una societat que fa dels seus valors un trencaclosques per vendreu a petites peces. Fins i tot les mateixes persones, que es troben esclaves de les seves ambicions, es situen en un estat de limit sobre la feble frontera entre la solidaritat i l’egoisme.</p><p>El teatre es un ritus voluntari del que participa la societat, de voler posar-se en les mans d’uns actors que ens representen a nosaltres mateixos en les nostres alegries i misèries, per poder entendre que la vida es una posada en escena de nosaltres mateixos i les relacions amb les altres persones que donen sentit a la nostra vida. Els socis d’aquesta empresa ens porten cap a un espai liminar, un espai de trànsit i incertesa entre el trencament del sistema establert pel desig d’un canvi que millorara les seves expectatives, on es manifesta una crisis moral que te per solució les condicions imposades per un element extern a ells mateixos. Ells només podran resoldre el conflicte en el moment que es deixin portar per la voluntat d’un altre, imposant una acció reparadora que produeix una escissió en la relació estructural del drama social. En certa manera, segueixen els passos d’un ritus de transició entre un estat de solidaritat cap a un desmembrament de la seva condició com a cos social, com amics, companys i empresa.</p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Faventura-de-alfredo-sanzol%2F&title=Aventura%21%20de%20Alfredo%20Sanzol" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/aventura-de-alfredo-sanzol/" data-a2a-title="Aventura! de Alfredo Sanzol"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/aventura-de-alfredo-sanzol/">Aventura! de Alfredo Sanzol</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/aventura-de-alfredo-sanzol/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Hilomental en el Antic Teatre</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/hilomental-en-el-antic-teatre/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/hilomental-en-el-antic-teatre/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Thu, 07 Mar 2013 19:15:21 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <category><![CDATA[antic teatre]]></category> <category><![CDATA[hilomental]]></category> <category><![CDATA[show]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=1011</guid> <description><![CDATA[<p>El pasado lunes, Félix Pérez-Hita y yo nos enfrentamos en una sesión de Hilomental sobre el ritual y sus efectos en la vida cotidiana.</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/hilomental-en-el-antic-teatre/">Hilomental en el Antic Teatre</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">El pasado lunes, <a href="http://felixph.blogspot.com.es/" target="_blank" rel="noopener">Félix Pérez-Hita</a> y yo nos enfrentamos en una sesión de <a href="http://hilomentalsesionesvideologicas.blogspot.com.es/" target="_blank" rel="noopener">Hilomental</a> sobre el ritual y sus efectos en la vida cotidiana. Aunque yo iba a tiro fijo sobre los rituales y sus características de efectos de transición de un estado a otro en los seres humanos, me deje sucumbir por las imágenes audiovisuales de Félix. En el espacio del <a href="http://www.anticteatre.com/" target="_blank" rel="noopener">Antic Teatre</a>, lleno a rebosar de amigos y otros a los que no conozco, pero agradezco su asistencia, vivimos un estado de transito (como dice Manuel Delgado, de transito de los cuerpos, no del estado del tráfico) que nos llevo a revelar ciertos aspectos que aunque parezcan extraños, forman parte de la vida cotidiana de todos.</p><p style="text-align: justify;">La relación de videos sustraidos de Youtube, Vimeo, Dailymotion y otros lugares de la red, son espacios donde transitamos durante el día a día en busca de aquellas experiencias que se encuentran fuera de la televisión y los medios de comunicación tradicionales. Experiencias que al mismo tiempo que participamos poniendo nuestra atención, también formamos parte de ellas.</p><p> </p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fhilomental-en-el-antic-teatre%2F&title=Hilomental%20en%20el%20Antic%20Teatre" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/hilomental-en-el-antic-teatre/" data-a2a-title="Hilomental en el Antic Teatre"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/hilomental-en-el-antic-teatre/">Hilomental en el Antic Teatre</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/hilomental-en-el-antic-teatre/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Ressenya: Piscitelli, A. (2002). Ciberculturas 2.0. En la Era de las Máquina inteligentes</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/piscitelli-a-2002-ciberculturas-2-0-en-la-era-de-las-maquina-inteligentes-buenos-aires-paidos/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/piscitelli-a-2002-ciberculturas-2-0-en-la-era-de-las-maquina-inteligentes-buenos-aires-paidos/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Sun, 04 Dec 2011 20:21:22 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Bibliografia]]></category> <category><![CDATA[cibersocietat]]></category> <category><![CDATA[cybersociety]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=861</guid> <description><![CDATA[<p>Una previnguda anticipació del futur sota un anàlisi amb unes bases suficientment solides. La gran pregunta a la tecno-ciència que vol desvetllar els seus efectes posteriors sense una...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/piscitelli-a-2002-ciberculturas-2-0-en-la-era-de-las-maquina-inteligentes-buenos-aires-paidos/">Ressenya: Piscitelli, A. (2002). Ciberculturas 2.0. En la Era de las Máquina inteligentes</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><a href="http://localhost/isidorfernandez/wp-content/uploads/2011/12/Ciberculturas-2-dot-0.jpg"><img decoding="async" class="alignleft size-full wp-image-862" title="Ciberculturas-2-dot-0" src="http://localhost/isidorfernandez/wp-content/uploads/2011/12/Ciberculturas-2-dot-0.jpg" alt="" width="128" height="192" align="left" /></a>Una previnguda anticipació del futur sota un anàlisi amb unes bases suficientment solides. La gran pregunta a la tecno-ciència que vol desvetllar els seus efectes posteriors sense una anàlisi prèvia. Però, que vol dir cibercultura? Potser la cultura del control humà. La gàbia de la que ens parlava Orwell a la seva obra 1984. Il·lusió d’una realitat que no existeix.</p><div class="bibliography">Piscitelli, A. (2002). <em><a href="http://books.google.com/books/about/Ciberculturas_2_0.html?id=R38HAAAACAAJ">Ciberculturas 2.0. En la Era de las Máquina inteligentes</a></em>. Buenos Aires: Paidós.</div><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fpiscitelli-a-2002-ciberculturas-2-0-en-la-era-de-las-maquina-inteligentes-buenos-aires-paidos%2F&title=Ressenya%3A%20Piscitelli%2C%20A.%20%282002%29.%20Ciberculturas%202.0.%20En%20la%20Era%20de%20las%20M%C3%A1quina%20inteligentes" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/piscitelli-a-2002-ciberculturas-2-0-en-la-era-de-las-maquina-inteligentes-buenos-aires-paidos/" data-a2a-title="Ressenya: Piscitelli, A. (2002). Ciberculturas 2.0. En la Era de las Máquina inteligentes"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/piscitelli-a-2002-ciberculturas-2-0-en-la-era-de-las-maquina-inteligentes-buenos-aires-paidos/">Ressenya: Piscitelli, A. (2002). Ciberculturas 2.0. En la Era de las Máquina inteligentes</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/piscitelli-a-2002-ciberculturas-2-0-en-la-era-de-las-maquina-inteligentes-buenos-aires-paidos/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Ressenya: Debord, G. (2002). La sociedad del espectáculo</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/debord-g-2002-la-sociedad-del-espectaculo-valencia-pre-textos/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/debord-g-2002-la-sociedad-del-espectaculo-valencia-pre-textos/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Sun, 04 Dec 2011 20:13:40 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Bibliografia]]></category> <category><![CDATA[Ressenyes]]></category> <category><![CDATA[society]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=857</guid> <description><![CDATA[<p>La negació de la pròpia societat no es altre cosa que fer suportable la aberració de la realitat.</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/debord-g-2002-la-sociedad-del-espectaculo-valencia-pre-textos/">Ressenya: Debord, G. (2002). La sociedad del espectáculo</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><a href="http://www.isidorfernandez.net/wp-content/uploads/2011/12/la-sociedad-del-espectaculo.jpg"><img decoding="async" class="alignleft size-full wp-image-858" style="width: 121px; height: 175px;" title="la-sociedad-del-espectaculo" src="http://www.isidorfernandez.net/wp-content/uploads/2011/12/la-sociedad-del-espectaculo.jpg" alt="" width="121" height="175" align="left" /></a>La negació de la pròpia societat no es altre cosa que fer suportable la aberració de la realitat. La gran pantalla s’encongeix en la individualitat per fer protagonista al espectador. L’anàlisi de Debord sobre la societat actual, que estableix les seves relacions en un espai on predomina l’espectacle, on les ideologies de l’art, la publicitat i la cultura son eines indispensables del present sistema de mercat.</p><div class="bibliography"><a title="Debord, Guy" href="../bibciter/reports/contacts.php?idc=7">Debord, G.</a> (2002). <em><a href="../bibciter/reports/projects.php?idp=6">La sociedad del espectáculo</a></em>. Valencia: Pre-textos.</div><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fdebord-g-2002-la-sociedad-del-espectaculo-valencia-pre-textos%2F&title=Ressenya%3A%20%20Debord%2C%20G.%20%282002%29.%20La%20sociedad%20del%20espect%C3%A1culo" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/debord-g-2002-la-sociedad-del-espectaculo-valencia-pre-textos/" data-a2a-title="Ressenya: Debord, G. (2002). La sociedad del espectáculo"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/debord-g-2002-la-sociedad-del-espectaculo-valencia-pre-textos/">Ressenya: Debord, G. (2002). La sociedad del espectáculo</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/debord-g-2002-la-sociedad-del-espectaculo-valencia-pre-textos/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Ressenya: Lévi-Strauss, C. (1995). Antropología estructural</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/levi-strauss-c-1995-antropologia-estructural-barcelona-paidos/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/levi-strauss-c-1995-antropologia-estructural-barcelona-paidos/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Sun, 04 Dec 2011 18:49:35 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Ressenyes]]></category> <category><![CDATA[anthropology]]></category> <category><![CDATA[antropologia]]></category> <category><![CDATA[Claude Lévi-Strauss]]></category> <category><![CDATA[Emile Durkheim]]></category> <category><![CDATA[Ferdinand de Saussure]]></category> <category><![CDATA[lingüística]]></category> <category><![CDATA[Marcel Mauss]]></category> <category><![CDATA[Matto Grosso]]></category> <category><![CDATA[Ramon Jakobson]]></category> <category><![CDATA[ricoleur]]></category> <category><![CDATA[sociologia]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=852</guid> <description><![CDATA[<p>[wc_row] [wc_column size=”two-third” position=”first”] Claude Lévi-Strauss hereta en la seva formació bàsica en gran part de la sociologia de Emile Durkheim i Marcel Mauss, d’on deriva la seva...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/levi-strauss-c-1995-antropologia-estructural-barcelona-paidos/">Ressenya: Lévi-Strauss, C. (1995). Antropología estructural</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p>[wc_row]</p><p>[wc_column size=”two-third” position=”first”]</p><p style="text-align: left;"><a href="http://www.isidorfernandez.net/wp-content/uploads/2011/12/antropologia-estructural.jpg"><img decoding="async" class="alignleft size-full wp-image-853" title="antropologia-estructural" src="http://www.isidorfernandez.net/wp-content/uploads/2011/12/antropologia-estructural.jpg" alt="" width="120" height="148" align="left" /></a>Claude Lévi-Strauss hereta en la seva formació bàsica en gran part de la sociologia de Emile Durkheim i Marcel Mauss, d’on deriva la seva preocupació per les l’estudi de les estructures sincròniques, la totalitat com a xarxa de relacions funcionals i la noció de categoria inconscient. Format com a filosof a la Sorbona de Paris, del 1934 al 1937 va ser professor de sociologia de la Universitat de Sao Paulo a Brasil, on va iniciar els seus estudis sobre les cultures indígenes del Matto Grosso, on comença els seus primers treballs de camp amb els Caduveo. D’aquest viatge i la seva incursió al riu Paraguai, encunyaria una serie de grans interrogants sobre la natura dels complexes sistemes socials.</p><p style="text-align: left;">Posteriorment, del 1941 al 1945 es planta com a professor visitant a la New School Social Research de Nova York, on coneix a Ramon Jakobson, continuador de la obra de Ferdinand de Sausurre i representant del estructuralisme a lingüística. A Nova York, va ser acceptat al cercle lingüístic al que pertanya Jakobson, on en Claude va iniciar la seva vocació com a estructuralista i on comença a sentir-se en la mateixa regió intel·lectual que Sausurre, Trubetzkoy, Jakobson i Benveniste. Jakobson li obri les portes a traves de la amistat cap a la existència d’un cos doctrinal ja constituït en la disciplina de la lingüística. Aquest descobriment li suposa un començament, que li proporciona dos instruments intel·lectuals: el coneixement del «paper de la activitat inconscient de la ment en la producció de les estructures lògiques» i «el principi fonamental del que els elements constitutius no tenen significació intrínseca».</p><p style="text-align: left;">A partir d’aquest moment, treballa per adaptar la noció d’estructura al seu propi camp d’estudi i d’ací en sorgeix Antropologia estructural. O al menys les bases per determinar el seu camí. La seva teoria deixa enrere la tradició evolucionista que es troba segons ell «imbuïda en la idea de que la reglamentació de la vida social es troba sempre associada a un procés evolutiu», definint la seva visió com una crítica radical als elements ideològics que han dominat l’antropologia clàssica. La seva tesis, Les estructures elementals del parentiu, determinen una nova concepció metodològica, embolcallada a superar l’empirisme i el funcionalisme antropològic, constituint l’obra fundacional de la Antropologia Estructural, caracteritzada per la extensió del estructuralisme lingüístic de Sausurre a la disciplina dels estudis etnològics.</p><p style="text-align: left;">Lévi-Strauss planteja que el tipus de formalització científica sobre la lingüística pot aplicar-se a l’antropologia, prenen formes lingüístiques estructurades per fer models que permeten estudiar la cultura. D’aquí partirà l’antropologia estructural on la lingüística cercarà la unitat mínima d’anàlisi que en la antropologia serà el mitema que constituirà frases per estudiar desprès de manera semiòtica donant respostes de la mentalitat primitiva. Per exemple, els mites, les terminologies, el parentiu…</p><p style="text-align: left;">Dins de la seva metodologia va incorporar els principis de Sausurre exposats al «Curs de Lingüística General» de l’any 1911. Saussurre fa una clara distinció entre el llenguatge, la llengua i la paraula. El llenguatge determina una multiplicitat dintre de la seva pròpia anamòrfica, com un conjunt de signe que utilitzem en la comunicació amb els altres. La llengua, però, es coherent i es remiteix a la unitat del llenguatge, amb la unió dels seus elements entre si, formant un sistema. Un sistema lingüístic que es pot considerar com la classificació natural de la llengua i que no pertany al individuu com a unitat, sinó que és en la seva totalitat un producte social. Durkheim va inspirar a Sausurre en la concepció de la llengua com a fet social, sent així l’objecte de la lingüística la llengua, i per tant, la lingüística és una ciència social.</p><p style="text-align: left;">Els processos dels pensament no son inferiors al de les societats avançades, sinó que tenen una estructura diferent per entendre la realitat, manera de fer accessible el coneixement. A occident existeix un coneixement d’objectes, mentre que a altres llocs, hi ha les preocupacions pròpies de la societat, però tot grup humà utilitza l’objectivitat, ja que tota societat ordena el seu entorn. Tos pensament humà classifica i per tant, sistematitza la informació, producte dels sistemes coherents que son dos tipus de pensament que actuen igual, ja que intenten respondre-ho tot en un sistema més ampli que ordena el sistema social. El totemisme serveix per crear esquemes conceptuals per entendre una realitat social, postula un paral·lelisme lògic entre dues realitats entre aquests dos grups i animals que ens ajuden a entendre la realitat. La naturalesa serà la realitat per ordenar el sistema social i l’ordre constituirà el significat, la base del model lingüístic.</p><p style="text-align: left;">Per ell, el pensament és acció, per tant, la corporalitat és part de la cognició, sent aquesta el cervell, però també la corporalitat. La raó per que la resolució de problemes són diferents és deu a la «lògica de lo concret», on el pensament primitiu davant d’un problema actua diferent del modern que ho estructura. Cada persona ha de buscar solucions pels problemes segons els seus recursos. La capacitat de solucionar problemes amb alternatives és per Lévi-Strauss el pensament «bricoleur». La capacitat del ser humà d’adaptar-se al seu entorn natural.</p><p style="text-align: left;">Però no només aquest aspecte, l’home es troba lligat a dues grans categories de fet: les naturals o biològiques i les culturals. La línia que situa els marges entre la cultura i la natura no es pas la fabricació d’eines (homo faber), sinó la parla (homo loquens), la llengua natural que el posa en el centre d’un sistema cultural, per mitja de signes que es poden convertir en un altre sistema de signes a través d’un procés de transformació.</p><p style="text-align: left;">El llenguatge és de per si el fenomen cultural per excel·lència, sent la base de la construcció de la cultura en mida que un interacciona amb un altre per crear societat, i per tant cultura. Forma part de la cultura al ser un dels hàbits i habilitats que adquirim de la tradició externa i per que es el mitja especial amb el que assimilem la cultura de grup, per mitja dels diferents codis formats per signes articulats que constitueix el sistema del llenguatge. Dintre del seu sistema es troben els elements clau que ens faran entendre l’art, la música, la religió, la llei i tots els altres comportaments que donen significat al grup humà.</p><p style="text-align: left;">La influencia de la lingüista dins de la antropologia, ve de la mà d’en Lévi-Strauss, introduint el «mètode estructuralista» que consisteix en cercar dins dels fenòmens socials una «organització subjacent i abstracta conformada per les relacions estables entre unitats elementals». La estructura es determina com el primer lloc d’un conjunt de regles que permeten definir relacions i correspondències. Per a Lévi-Strauss el mètode estructural ha de consistir en transformar els problemes singulars en problemes d’estructures específiques per les ciències humanes, que es posicionarien en la comunicació i l’intercanvi com a finalitat. En si, tota teoria de la comunicació és una teoria de la comunitat de la cultura, suportada sobre la llengua com a vehicle imprescindible.</p><p style="text-align: left;">Lévi-Strauss dona forma a una teoria general dels fenòmens socials com a processos de comunicació dintre d’un sistema estructurat de regles. La antropologia com a ciència convergeix amb la lingüística, apareixent el llenguatge com una condició de la cultura en la mesura en què aquesta és constitueix en una arquitectura similar a la del llenguatge. Una i altre s’edifiquen entre oposicions i correlacions, es a dir, relacions lògiques.</p><p style="text-align: left;">La lingüística introdueix el concepte de sistema com un element que te relació directa amb el parentesc, on Lévi-Strauss s’aferra a la idea de què en l’estudi del parentiu, l’antropòleg es troba en un context similar al del lingüista, al igual que els fonemes fan la mateixa funció dels termes del parentiu, on només adquireixen la significació en tant que membres d’un sistema. Ací es troba amb la relació que tenen tota una serie d’observacions sobre fenòmens en societats allunyades en l’espai i el temps, que responen a un joc de lleis naturals, tant en els seus sistemes de parentiu com en la llengua. Aquest fenòmens determinen en la teoria de Lévi-Strauss la mateixa raó entre el de parentiu i els lingüístics.</p><p style="text-align: left;">La estructura més simple es la del parentiu, que pot concebre’s i que pot existir. És a dir, l’amalgama dels tres tipus de relacions familiars que es donen sempre en una societat humana (una relació d’espòs a esposa, una de germà a germana i una última de progenitor a fill). Aquest caràcter irreductible, aquesta estructura elemental del parentiu, resulta de l’existència universal de la prohibició de l’incest. La regla negativa que d’ella se’n deriva es transforma immediatament en una llei positiva. És a dir, al negar-se la possibilitat de matrimoni entre parents, un home només pot obtenir una dona a través d’un altre home, el qual la cedeix en forma de filla o germana. Apareix així de forma automàtica, la figura del oncle matern, dada immediata de l’estructura familiar més simple. Els tres elements (espòs, esposa i germà de la esposa) són i formen part de la pròpia estructura. L’avunculat és, doncs, un tret característic i intrínsec de l’estructura elemental del parentiu.</p><p style="text-align: left;">Mostrem aquí de forma pràctica el que abans hem avançat de manera només teòrica: que s’han de considerar les relacions entre els termes en joc, més que els propis termes en sí mateixos: allò veritablement «elemental» no són les famílies, termes aïllats, sinó la relació entre aquests termes.</p><p style="text-align: left;">Així ens trobem davant de una serie de termes per mitja dels quals s’expressen els diferents tipus de relacions familiars, que no vol dir que el parentesc s’expressi en una nomenclatura. Els individus o les classes de individus les utilitzen, però els termes es senten i son obligats a a una determinada reciprocitat, respecte o familiaritat, dret o deure, afecció o hostilitat. Els termes de parentiu constitueixen sistemes, que va definir com a sistemes terminològics de parentiu Lewis H. Morgan, basant-se en les caraterístiques recollides per moltes persones i testimoni sal voltant del món. Però aquest sistema, es reglamenta per unes ordres molt diferents des de el llenguatge, ja que ens trobem els termes de parentiu amb els quals els membres d’una societat anomemen a uns altres i son anomenats ells mateixos, i fins i tot, la manera de comportar-se socialment segons la obligació que tenen amb l aposició de parentiu. Juntament amb el que designen com a sistema de denominacions, que és en sí mateix un sistema de natura psicològica i social. El sistema de les actituds, amb el qual en Lévi-Strauss vá més enllà del seu homòleg Radcliffe-Brown. Per ell, el «sistema d’actituds» és més que l’expressió o la traducció al pla afectiu del «sistema de denominacions».</p><p style="text-align: left;">Arribats en aquest punt hem de distingir, però, un tret significatiu. I és que el sistema de parentiu no posseeix igual importància en totes les cultures. En algunes proporciona el principi actiu que regula totes les relacions socials o la major part d’aquestes. En altres grups, com en societats com la nostra, aquesta funció està absent o reduïda. A diferència de la llengua que no pot deixar de significar, el sistema de parentiu sí que pot deixar de ser sistemàtic i donar pas a altres mitjans d’expressió i d’acció; ens referim als sistemes complexes de parentiu.</p><p style="text-align: left;">Segons l’autor, els secret està en saber en què consisteixen aquests models que són l’objecte propi dels anàlisis estructurals i quines son les seves condicions que han de satisfer en les quatre següents:</p><ol style="text-align: left;"><li style="text-align: justify;">Una estructura presenta un caràcter de sistema. Consisteix en elements tals que una modificació qualsevol en un d’ells entranya una modificació en tots els demés.</li><li style="text-align: justify;">Tot model pertany a un grup de transformacions, cada una de les quals correspon a un model de la mateixa família, de manera que el conjunt d’aquestes transformacions constitueixen un grup de models.</li><li style="text-align: justify;">Aquestes propietats permeten predir de quina manera reaccionarà el model, en cas que un dels seus elements es modifiqui.</li><li style="text-align: justify;">El model ha de ser construït de tal manera que el seu funcionament pugui explicar tots els fets observats.</li></ol><p style="text-align: left;">Un cop aïllats els trets essencials dels models, passem a entendre com hauria de ser el seu estudi.</p><p style="text-align: left;">En primer lloc, és important saber distingir els dos nivells d’anàlisi: l’observació i l’experimentació. Aquests dos elements corresponen a dues etapes diferents de la investigació estructural. En primer lloc, els fets socials han de ser observats i descrits amb exactitud. Això permetrà, en conseqüència, la formació de models. Els fets, diu Lévi-Strauss, han de ser estudiats en sí mateixos, però també en relació amb el conjunt. Aquesta ordre no fa més que constatar la idea de sistema de Lévi-Strauss. L’experimentació sobre els models és el conjunt de procediments que permeten saber com reacciona un model.</p><p style="text-align: left;">Observació i experimentació formen part, doncs, de nivells diferents d’anàlisi on la contradicció no existeix, sinó la correlació entre el detall concret, totalment necessari per la descripció etnogràfica i la validesa que es manifesta necessària per al model construït a partit d’ella.</p><p style="text-align: left;">Segons Lévi-Strauss, qualsevol model pot ser conscient o inconscient, sense que aquesta condició afecti a la seva naturalesa. No és difícil d’endevinar, però, que l’autor francès opina que “una estructura submergida en forma superficial en l’inconscient fa més probable l’existència d’un model que la oculta a la consciència col·lectiva. En canvi, com més nítida és l’estructura manifesta, es fa més difícil entendre l’estructura profunda, a causa de models conscients i deformats que s’interposen com obstacles entre l’observador i el seu objecte” (1987:302). Les normes culturals (models conscients) no són automàticament estructures. Són, més aviat, importants peces que ajuden a descriure-les.</p><p style="text-align: left;">Una última distinció és la que es refereix a la diferència entre «models mecànics i models estadístics». El secret de tal contradicció és l’equivalència existent entre model i fenòmens. Si els elements constitutius d’un model es troben a la mateixa escala que els fenòmens, l’anomenarem «model mecànic». Si, d’altra banda, els elements se situen en una escala diferent, serà un «model estadístic».</p><p style="text-align: left;">Lévi-Strauss descriu aquesta diferència amb les «lleis matrimonials». En les societats primitives, diu, aquestes lleis poden ser representades en forma de models on figuren els individus. S’ha demostrat sobre el terreny que, efectivament, estan distribuïts en classes de parentiu o en clans. Aquests models són mecànics. En la nostra societat, en canvi, els diversos tipus de matrimoni tenen un ampli ventall d’elements en joc: mida dels grups primaris i secundaris a què pertanyen els possibles cònjuges, fluïdesa social, quantitat d’informació. Per determinar les constants del nostre sistema matrimonial complex, s’hauria d’usar un model de naturalesa estadística.</p><p style="text-align: left;">Ara bé, hem de tenir en compte que els fets socials estudiats no són fenòmens que hagin d’estar col·locats de forma hermètica en un o altre model. En absolut. Podem trobar formes intermèdies, o fins i tot, fenòmens que poden dependre dels dos tipus, segons la manera en què se’ls agrupi entre sí o amb altres fenòmens.</p><p style="text-align: left;">Aquestes consideracions ajuden a entendre de forma més o menys clara l’esperit estructuralista. El primer que es proposen els seus estudiosos és aïllar els nivells significatius dels fenòmens a avaluar. És a dir, segmentar-los. Aquesta forma de treballar comporta automàticament la construcció de models, les propietats dels quals han de ser duals i reductibles a les propietats d’altres models.</p><p style="text-align: left;">Aquesta diferència també ens permet estudiar el paper del «mètode comparatiu» en les investigacions estructurals. Lévi-Strauss és partidari d’aplicar el mètode comparatiu, però com veurem, de forma correcta. Els fets recollits i comparats només tindran valor si corresponen a un mateix tipus, a un mateix nivell. En definitiva, l’autor es decanta per l’estudi a fons d’un sol cas, desglossant-lo i entenent-lo. Si l’investigador entra amb cura i atenció dins del fenomen escollit se li apareixeran de forma automàtica els elements que constitutius del fenomen i entendrà si pertany a la mateixa escala (model mecànic) o a una de diferent (model estadístic).</p><p style="text-align: left;"><a title="Leví-Strauss, Claude" href="../bibciter/reports/contacts.php?idc=6">Lévi-Strauss, C.</a> (1995). <em><a href="../bibciter/reports/projects.php?idp=5">Antropología estructural</a></em>. Barcelona: Paidós. <a href="http://books.google.com/books?id=7o1hgdnRIfkC&hl=ca&source=gbs_navlinks_s">http://books.google.com/books?id=7o1hgdnRIfkC&hl=ca&source=gbs_navlinks_s</a></p><p>[/wc_column]</p><p>[wc_column size=”one-third” position=”last”]</p><p>[/wc_column]</p><p>[/wc_row]</p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Flevi-strauss-c-1995-antropologia-estructural-barcelona-paidos%2F&title=Ressenya%3A%20L%C3%A9vi-Strauss%2C%20C.%20%281995%29.%20Antropolog%C3%ADa%20estructural" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/levi-strauss-c-1995-antropologia-estructural-barcelona-paidos/" data-a2a-title="Ressenya: Lévi-Strauss, C. (1995). Antropología estructural"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/levi-strauss-c-1995-antropologia-estructural-barcelona-paidos/">Ressenya: Lévi-Strauss, C. (1995). Antropología estructural</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/levi-strauss-c-1995-antropologia-estructural-barcelona-paidos/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Ressenya: Geertz, C. (1994). Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/geertz-c-1994-conocimiento-local-ensayos-sobre-la-interpretacion-de-las-culturas/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/geertz-c-1994-conocimiento-local-ensayos-sobre-la-interpretacion-de-las-culturas/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Sun, 04 Dec 2011 18:03:55 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Bibliografia]]></category> <category><![CDATA[Ressenyes]]></category> <category><![CDATA[anthropology]]></category> <category><![CDATA[antropologia]]></category> <category><![CDATA[Bronisław Malinowski]]></category> <category><![CDATA[Clifford Geertz]]></category> <category><![CDATA[cultura]]></category> <category><![CDATA[epistemologia]]></category> <category><![CDATA[etnografia]]></category> <category><![CDATA[Heinz Kouht]]></category> <category><![CDATA[indígena]]></category> <category><![CDATA[interpretació]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=834</guid> <description><![CDATA[<p>El llibre de Clifford Geertz és una “densa” recopilació de tot un conjunt d’assaigs que provenen de diferents moments i creats amb diferents objectius, referint-se com un conjunt...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/geertz-c-1994-conocimiento-local-ensayos-sobre-la-interpretacion-de-las-culturas/">Ressenya: Geertz, C. (1994). Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<div><p style="text-align: justify;"><a href="http://www.isidorfernandez.net/wp-content/uploads/2011/12/GERTZ_la_interpretacion_culturas.jpg"><img loading="lazy" decoding="async" class="alignleft size-full wp-image-835" title="GERTZ_la_interpretacion_culturas" src="http://www.isidorfernandez.net/wp-content/uploads/2011/12/GERTZ_la_interpretacion_culturas.jpg" alt="" width="155" height="202" align="left" /></a>El llibre de Clifford Geertz és una “densa” recopilació de tot un conjunt d’assaigs que provenen de diferents moments i creats amb diferents objectius, referint-se com un conjunt que deu una continuïtat a anteriors obres seves, especialment a “La interpretación de las culturas”.</p><p style="text-align: justify;">Llavors potser es interessant revisar una serie de conceptes fonamentals en el pensament de Geertz, com la seva proposta de la cultura, considerant-la com autònoma de la estructura social o de la psicologia individual. En situacions històricament estables tota cultura desenvolupa una coherència interna que presenta ala vegada un aspecte cognitiu, el que denominaríem visió del món, i per una altre part, un aspecte afectiu i estilístic, la ethos. Aquesta concepció de la cultura som a entitat estilística o expressiva distingeix les investigacions de Geertz de les corrents estructuralistes o funcionalistes contemporanis, i les relaciona, en quant al seu principal objectiu, com la tradició nord-americana de la antropologia cultural. Però en lloc d’aprendre i concebre la cultura per mitja d’un caràcter nacional o una personalitat de base com a constituents dels seu sediment, Geertz la defineix com un sistema simbòlic en acte, compartit i portat a la fi en comú.</p><p style="text-align: justify;">La observació ja clàssica de la acció simbòlica, que inclou el pensament, és d’una natura social reconeguda per tots. Geertz exigeix que mirem “per sobre de les espatlles dels indígenes” més què “entrar als seus caps”. Es a dir, que s’ha d’aprendre a interpretar l’us que ells fan d’un sistema, com ho fan ells, igual que ho te que fer l’etnògraf. L’aprenentatge de tal sistema permet analitzar les accions simbòliques com a testos viscuts. Això significa que els models apropiats de l’anàlisi cultural son de tipus interpretatiu. La etnografia no pot ser res més que una descripció densa. La cultura es presenta com un document actiu que te la possibilitat de ser llegit, i es possible al mateix temps, de tindre moltes lectures diferents, únicament si s’assumeix i accepta que la conducta humana és acció simbòlica.</p><p style="text-align: justify;">Així, la cultura es entesa com els “sistemes d’interacció dels signes interpretable”, permetent-li a l’autor refusar els diferents models que interpreten la cultura com a entitat orgànica o les que son vinculades directament als sentiments de l’home. Per ell, la finalitat de la antropologia e ampliar el discurs del univers humà, on la tasca antropològica es presenta com la teatralització d’una lectura, la qual es pren com a bona o verídica si ens permet endinsar-nos fina la mateixa medul·la del que és la pròpia interpretació.</p><p style="text-align: justify;">Per l’autor, la etnografia te les característiques de ser interpretativa, en rescatar el que s’ha dit i fixar-ho a la descripció en forma de monografia, encara que aquest anàlisi cultural, per les seves pròpies característiques es incomplet, encara que “considerar les dimensions simbòliques de l’acció social (…) no és apartar-se dels problemes de la existència de la vida per anar a parar a un àmbit empíric de formes desproveïdes d’emoció; pel contrari es submergir-se en mig dels problemes. La vocació essencial de la antropologia interpretativa no es donar respostes a les nostres preguntes més profundes, sinó el donar-nos accés a respostes donades pels altres, que guarden altres ovelles en altres valls, i així permetre’ns incloure-les dins el registre de consultes del que ha dit l’home”(Geertz, 2001:40).</p><p style="text-align: justify;">La proposta d’una antropologia interpretativa es donaria en un context de profundes transformacions a les ciències socials. Son aquests canvis el que es presenten al primera assaig “Generes confusos”, on es presenta els canvis produïts a les ciències socials durant les darreres dècades, basats en l’origen del gir cultural en la re configuració del pensament social. En aquest sentit, la emergència del enfocament interpretatiu ha significar transformacions a l’estil discursiu, com es pot apreciar a les analogies que es plantegen entre societat i joc, drama i text. Analogies que acaben superposant-se com a exemples que planteja l’autor dintre d’un gran nombre d’elles. A més, encara que no es troben establertes anteriorment, aquest tipus d’analogies planteja una serie de desafiaments que deixen en entredit el que durant molt de temps es va considerar com les suposicions generals de les ciències socials. Geertz afirma que “la re-configuració de la teoria social representa un canvi radical en la nostra concepció, no tant del que es el coneixement, sinó del que volem conèixer”(1994:48).</p><p style="text-align: justify;">Així, la tasca de la antropologia no es distancia radicalment de les empreses d’altres disciplines com la dels crítics literaris, sinó que poden trobar-se certes semblances on Geertz proposa la noció d’histèria social de la imaginació moral, entesa com “la exposició del nostre sentit de nosaltres mateixos i dels altres (…) no només quedarà afectat pel trafic amb les nostres pròpies formes culturals, sinó en un grau notable per la descripció de formes que no son immediatament nostres realitzades per antropòlegs, crítics, historiadors, ets., qui les fan, una vegada reelaborades i redirigides, derivativament nostres”. (1994: 17-18).</p><p style="text-align: justify;">A partir d’aquí, en Geertz desenvolupa la premissa central de tot el seu projecte, presentant el debat que es va originar al voltant de la publicació del diaris de Bronisław Malinowski. Debat que considera que no ha de iniciar-se com un problema moral, sinó epistemològic donat que la qüestió central és, com s’arriba fins al coneixement antropològic de la manera en que pensen, senten i perceben els natius?. A partir d’aquest dubte, l’autor reprèn els conceptes de la experiència propera i la experiència distant de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Heinz_Kohut" target="_blank" rel="noopener">Heinz Kouht</a> per plantejar el problema que cerca discutir, el que seria la exigència necessària per ell de veure les coses des del punt de vista del natiu. Amb aquests conceptes entre les mans, Geertz planteja introduir la persona com un concepte portador, per examinar la qüestió de la forma en que podem introduir-nos en el estat d’ànim d’un altre poble. Extreu uns clarificadors exemples a partir dels seus treballs a Java, Bali i el Marroc, que li permetran desenvolupar la seva tesis central per reconèixer la importància de la estratègia intel·lectual que es planteja en els anàlisis antropològics entre el tot i les parts per la interpretació etnogràfica, o el que seria, en les seves paraules, “la penetració en els modes de pensament d’altres pobles” (1994: 89). La estratègia intel·lectual es troba més propera als moviments realitzats dintre de les ciències humanes que no pas de les ciències naturals.</p><p style="text-align: justify;">Valent-se d’aquestes premisses, l’autor presenta una serie de fenòmens socials i culturals analitzats sota la òptica de la seva proposta antropològica interpretativa. En aquest sentit, el primer objecte es una dimensió de la cultura poc explorada pels antropòlegs: el sentit comú. L’anàlisi d’aquest ha de començar per reconstruir la distinció entre aprehensió de la realitat i la saviesa col·loquial. Així, es necessari desintegrar analíticament la premissa de la qual el sentit comú extreu la seva autoritat. A partir d’una breu revisió de les formes com s’ha plantejat el sentit comú des de diverses disciplines, l’autor vol que aquest es mostri d’una manera evident al impuls sobre el que es construeixen el seus complexes, com el desig de representar el món de forma diferent. Exposa la utilització dels següents termes en referència al sentit comú com propietats pròpies dels sentit comú de manera genèrica com a quasi-qualitats.</p><ol><li style="text-align: justify;">la naturalitat com propietat moral que caracteritza al sentit comú, dintre del sentit de elementalitat com un fet obvi.</li><li style="text-align: justify;">la pràcticitat com qualitat que les coses li atorguen al sentit comú, aplicable al individuu, la acció o un projecte que es poden encaminar cap al seu propi fracàs.</li><li style="text-align: justify;">la transparència com a simplicitat o literalitat que manifesta les concepcions dels sentit comú sobre les diferents qüestions a representar-les com si fossin el que semblen ser.</li><li style="text-align: justify;">la asistematicitat que remet a la vegada als plaer de la inconsciència que son tan reals per tots excepte per els homes més escolàstics.</li><li style="text-align: justify;">la accessibilitat que es desprèn com a conseqüència lògica de la resta de les qualitats, que és simplement una suposició basada en la insistència, on qualsevol persona amb les seves facultats raonablement intactes pot arribar a conclusions d’un cert sentit comú.</li></ol><p style="text-align: justify;">Geertz introdueix que la forma de demostrar que el sentit comú es un sistema cultural, manifestant un ordre creat que podem descobrir empíricament i formular conceptual ment per mitja del desviament de suposa la evocació dels seus tons i pensaments generalment reconeguts, el que seria el poc concorregut camí lateral que ens porta a través dels predicats estructurats metafòricament, a recordar a la gent el que ja sap.</p><p style="text-align: justify;">Els moviments analítics creats per al cas del sentit comú es tornen a estendre, en aquest cas, sobre l’art com a sistema cultural. Per mitja de diversos exemple, com el poeta a l’Islam, Geertz finalitza concloent que la varietat d’expressions artístiques provenen de la varietat de concepcions que els homes tenen de la forma que son les coses, doncs es tracta en efecte d’una mateixa varietat, concebent els signes com a modes de pensament, com a llenguatge que pot ser interpretat. Desprès li ve el torn al poder i el carisma, on parteix d’una crítica a la manera en que s’ubica la noció de carisma dintre del pensament de Weber, i com següents lectures sobre aquest concepte han aconseguir tornar més complexe encara el panorama. El carisma el posiciona dins d’una certa ambigüitat, on no troba clar si es l’estatus o la emoció, o una certa fusió entre ambdós conceptes. En aquest sentit, Geertz es proposa investigar la sacralització inherent al poder sobirà a partir de la revisió de tres casos específics: Isabel de Tudor a Anglaterra, Hayam Yurku a Java i Hasán I al Marroc. Ad hoc la gran diferencia entre aquests tres casos, l’autor troba la existència d’un element comú: l’autoritat política requereix d’un marc cultural on definir-se i desenvolupar-se, per el que proposa estudiar-ho des del centre ideològic i cultural per entendre el fenomen de la figura carismàtica. Així mateix, la relació que s’estableix entre el centre de la figura és el que explica el caràcter sacralitzat que li es atorgat. Finalment, el mètode es manifesta al pensament modern, o tal com ho planteja en Geertz, cap a una etnografia del pensament modern.</p><p style="text-align: justify;">La qüestió al voltant del pensament ha estat present al llarg del conjunt de la discussió antropològica, trobant-se respostes tan variades com des de la ment primitiva, passant per sobre del relativisme cognitiu, fins a la incommensurabilitat conceptual. L’argument que desenvolupa l’autor és centra en explicar els pressupòsits metodològics i els procediments de recerca, encar que el principal pressupost té a veure amb que les disciplines son formes molt variades de veure el món. Ací es deté per puntualitzar tres aspectes del camp antropològic:</p><ol><li style="text-align: justify;">la utilització de dades convergents<span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;">.</span></span></li><li style="text-align: justify;">la explicació de les classificacions lingüístiques.</li><li style="text-align: justify;">la investigació del cicle de vida.</li></ol><p style="text-align: justify;">Al llarg d’aquests assaigs, son emfatitzats certs aspectes de la proposta de Geertz. En primer lloc, es fa referència a la obligació de començar per el punt de vista del natiu; en segon lloc, s’afirma que tot objecte cultural ha de ser compres dintre del context que lo atorga el seu sentit, es a dir, en el seu lloc i context naturals, les coses es poden tornar llegibles; en tercer lloc, al llarg dels assaig es proposen diferents exemples que provenen de realitats diferents amb la fi de donar visibilitat a l’assumpte a tractar, així com a transgredir els límits de la imaginació humana, amb tot un conjunt inacabable de normes culturals.</p><p style="text-align: justify;">La proposta interpretativa de l’autor es sustenta en que parteix d’una serie de suposicions universals, que serien trasplantables a tot tipus de cultura, assumint així que el funcionament canvia en tant que canvia el contingut i la forma del entramat simbòlic. Però en contra, l’entramat és de caràcter simbòlic, compartint certs eixos a partir dels quals es possible comprendre el funcionament cultural.</p><div style="text-align: justify;"><a title="Gertz, Clifford" href="../bibciter/reports/contacts.php?idc=4">Gertz, C.</a> (1994). <em><a href="../bibciter/reports/projects.php?idp=3">Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas.</a></em>. Barcelona: Paidós. <a href="http://books.google.com/books/about/Conocimiento_local.html?id=4qY-xPBO7mgC">http://books.google.com/books/about/Conocimiento_local.html?id=4qY-xPBO7mgC</a></div></div><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fgeertz-c-1994-conocimiento-local-ensayos-sobre-la-interpretacion-de-las-culturas%2F&title=Ressenya%3A%20Geertz%2C%20C.%20%281994%29.%20Conocimiento%20local.%20Ensayos%20sobre%20la%20interpretaci%C3%B3n%20de%20las%20culturas" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/geertz-c-1994-conocimiento-local-ensayos-sobre-la-interpretacion-de-las-culturas/" data-a2a-title="Ressenya: Geertz, C. (1994). Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/geertz-c-1994-conocimiento-local-ensayos-sobre-la-interpretacion-de-las-culturas/">Ressenya: Geertz, C. (1994). Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/geertz-c-1994-conocimiento-local-ensayos-sobre-la-interpretacion-de-las-culturas/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Cap a una antropologia dels medias</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/cap-a-una-antropologia-dels-medias/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/cap-a-una-antropologia-dels-medias/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Wed, 20 Jan 2010 19:34:41 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=307</guid> <description><![CDATA[<p>Definir l’antropologia dels mitjans presenta una sèrie de dificultats compromeses amb els objectes d’estudi. Si partim dels mitjans com un context únic de comunicació, possiblement ens trobem en...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/cap-a-una-antropologia-dels-medias/">Cap a una antropologia dels medias</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Definir l’antropologia dels mitjans presenta una sèrie de dificultats compromeses amb els objectes d’estudi. Si partim dels mitjans com un context únic de comunicació, possiblement ens trobem en una generalització en la forma de entendre la transmissió de coneixement o d’informació.</p><p style="text-align: justify;">D’altra banda, els mitjans es construeixen sobre una forta base que funciona amb el màrqueting i la publicitat, amb la capacitat de crear noves tendències i modes, fins i tot noves cultures (subcultures) que produeixen grans canvis en les formes de comportament social, amb la capacitat de generar una transversalitat que és alimentada des de diferents fonts de coneixement.</p><p style="text-align: justify;">De la mateixa manera, l’estudi dels mitjans suposa l’enfrontament a diferents disciplines que s’entrellacen d’una forma complexa entre les ciències de la comunicació, l’enginyeria informàtica i telemàtica, les ciències socials, les belles arts, les ciències empresarials i les ciències polítiques . Bé, és un procés d’estudi interdisciplinari amb una forta dosi de creativitat, on és necessari situar cada un dels actors en la seva funció específica, obrint així un panorama sobre les diferents idees amb capacitat per construir el concepte de mitjana. Uns bons ingredients per a un deliciós rostit.</p><p style="text-align: justify;">Un fragment d’un article que vaig llegir fa anys quan vaig començar a estudiar antropologia.</p><blockquote><p>“Suposem que no estiguéssim estudiant transmissions radiotelevisives i la societat als Estats Units a mitjans del segle XX, sinó l’òpera i la societat a Itàlia a mitjans del segle XIX. Després de tot, l’òpera era a Itàlia, durant aquest període, un mitjà de comunicació de masses. Què estaríem estudiant?”</p><p>Uses of Mass Communication by the Individual, in W.Ph. Davison/F.T.C. Yu, Mass Communication Research, Praeger Publisher, New York, 1974.</p><p> </p><p> </p></blockquote><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fcap-a-una-antropologia-dels-medias%2F&title=Cap%20a%20una%20antropologia%20dels%20medias" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/cap-a-una-antropologia-dels-medias/" data-a2a-title="Cap a una antropologia dels medias"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/cap-a-una-antropologia-dels-medias/">Cap a una antropologia dels medias</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/cap-a-una-antropologia-dels-medias/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Suspesos en alfabetització digital i mediàtica</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/suspesos-en-alfabetitzacio-digital-i-mediatica/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/suspesos-en-alfabetitzacio-digital-i-mediatica/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Tue, 19 Jan 2010 00:10:13 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <category><![CDATA[Internet]]></category> <category><![CDATA[TIC]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=276</guid> <description><![CDATA[<p>Encara que la evolució els darrers anys de la tecnologia i els mitjans a l’estat espanyol, haguí assolit una repuntada força potent, Espanya es troba en el 14e...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/suspesos-en-alfabetitzacio-digital-i-mediatica/">Suspesos en alfabetització digital i mediàtica</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Encara que la evolució els darrers anys de la tecnologia i els mitjans a l’estat espanyol, haguí assolit una repuntada força potent, Espanya es troba en el 14e lloc per sota de la mitjana europea dintre del procés d’alfabetització digital.</p><p style="text-align: justify;">L’estudi sota el títol <a href="http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/investigacion/study-assessment-criteria-media-literacy-levels" target="_blank" rel="noopener">Asessment Criteria for Media Literacy Levels</a>, ha estat realitzat pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB i dirigit pel Catedràtic Jose Perez Tornero. Aquest analitza 27 països on el nivell d’alfabetització mediàtica, la mesura de capacitat dels ciutadans per l’us de les tecnologies i els mitjans de comunicació, indicant que aquests baixos nivells d’alfabetització mediatica, establixen una dificultat important per al desenvolupament econòmic i cultural del conjunt de la societat espanyola.</p><p style="text-align: justify;">D’aquest estudi en sorgeixen diverses propostes amb la finalitat d’estimular l’alfabetització mediàtica, fent ressò en potenciar i aplicar esforços en el camp de la política educativa, cercant noves formes d’innovació curricular, millora dels serveis públics audiovisuals i la facilitar a les famílies un accés a la societat de la informació. Per la seva banda, els estats europeus haurien de dedicar més atenció a desenvolupar el sentit crític dels seus ciutadans per aprofundir i millorar la ciutadania activa i la democràcia participativa.</p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fsuspesos-en-alfabetitzacio-digital-i-mediatica%2F&title=Suspesos%20en%20alfabetitzaci%C3%B3%20digital%20i%20medi%C3%A0tica" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/suspesos-en-alfabetitzacio-digital-i-mediatica/" data-a2a-title="Suspesos en alfabetització digital i mediàtica"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/suspesos-en-alfabetitzacio-digital-i-mediatica/">Suspesos en alfabetització digital i mediàtica</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/suspesos-en-alfabetitzacio-digital-i-mediatica/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Breakout a la Fàbrica Fabra i Coats</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/breakout-fabrica-fabra-i-coats/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/breakout-fabrica-fabra-i-coats/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Mon, 11 Jan 2010 19:51:12 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <category><![CDATA[CitiLab]]></category> <category><![CDATA[creativity]]></category> <category><![CDATA[digital]]></category> <category><![CDATA[Innovation]]></category> <category><![CDATA[society]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=264</guid> <description><![CDATA[<p>Aquest proper dimecres 13 de gener, el projecte Breakout: escapa de la oficina continuarà amb la seva tercera edició a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, ubicada al districte...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/breakout-fabrica-fabra-i-coats/">Breakout a la Fàbrica Fabra i Coats</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Aquest proper dimecres 13 de gener, el projecte <a href="http://boc.citilabblog.com/" target="_blank" rel="noopener">Breakout: escapa de la oficina</a> continuarà amb la seva tercera edició a l’antiga fàbrica <a href="http://www.hangar.org/drupal/?q=content/spaces-available-f%C3%A0brica-de-creaci%C3%B3-de-fabra-i-coats" target="_blank" rel="noopener">Fabra i Coats</a>, ubicada al districte de Sant Andreu a Barcelona. Aquesta jornada vol concentrar als professionals creatius de diversos sectors, especialment provinents dels àmbits de la cultura, la producció artística, l’arquitectura i el disseny.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">El marc no pot ser més apropiat. La fàbrica de filats Fabra i Coats es troba en proces de remodelació, amb la finalitat de convertir-se en un equipament de barri dintre del context de les Fàbriques de Creació, espais per acollir la producció creativa i artística de la Ciutat de Barcelona.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">El projecte Breakout va néixer l’any passat a <a href="http://www.breakoutfestival.org/" target="_blank" rel="noopener">Nova York</a>, com un moviment per replantejar l’us del espai public i els nous models de treball i col·laboració. El <a href="http://citilab.eu" target="_blank" rel="noopener">Citilab-Cornellà</a> es va sumar a la iniciativa, celebrant la seva primera edició a Cornellà, i la segona el passat mes de novembre, a L’Illa Diagonal, on es va acabar consolidant com una forma de nous usos dels espais públics.</p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fbreakout-fabrica-fabra-i-coats%2F&title=Breakout%20a%20la%20F%C3%A0brica%20Fabra%20i%20Coats" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/breakout-fabrica-fabra-i-coats/" data-a2a-title="Breakout a la Fàbrica Fabra i Coats"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/breakout-fabrica-fabra-i-coats/">Breakout a la Fàbrica Fabra i Coats</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/breakout-fabrica-fabra-i-coats/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Les dones de Cornellà ja tenen el seu propi canal de Internet TV</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/les-dones-de-cornella-ja-tenen-el-seu-propi-canal-de-internet-tv/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/les-dones-de-cornella-ja-tenen-el-seu-propi-canal-de-internet-tv/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Sat, 25 Jul 2009 19:20:32 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <category><![CDATA[TV]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=909</guid> <description><![CDATA[<p>Neix Canal Dona, el primer canal televisiu per Internet de les dones de Cornellà de Llobregat en el marc de la II Universitat d’Estiu de les Dones. Un...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/les-dones-de-cornella-ja-tenen-el-seu-propi-canal-de-internet-tv/">Les dones de Cornellà ja tenen el seu propi canal de Internet TV</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Neix Canal Dona, el primer canal televisiu per Internet de les dones de Cornellà de Llobregat en el marc de la II Universitat d’Estiu de les Dones. Un taller pràctic de tecnologia ha estat el punt de partida per a que un petit grup de dones s’hagi decidit a posar-se davant i comandament de les càmeres per posar en marxa Canal Dona, <a href="http://canaldona.citilab.tv" target="_blank" rel="noopener">canaldona.citilab.tv</a> el primer programa de televisió per Internet fet per i per a les dones de Cornellà. Aquesta activitat s’inscriu dins de l’oferta de tallers que la Universitat d’Estiu de les Dones <a href="http://ttp://www.ub.edu/estiudones" target="_blank" rel="noopener">http://www.ub.edu/estiudones</a> obre per les tardes a tothom qui vulgui participar.</p><p style="text-align: justify;"><strong>Un canal en primera persona</strong></p><p style="text-align: justify;">El taller ha estat tot un èxit i les participants li han perdut ràpidament la por a la tecnologia i ben aviat s’han animat a emplenar aquest espai televisiu amb experiències pròpies i temes del seu interès.</p><p style="text-align: justify;">D’aquesta manera s’obre per primer cop a Cornellà un canal d’expressió fet per les pròpies ciutadanes , que tenen d’ara en endavant el repte de trobar-hi aplicacions útils per a la vida quotidiana. Una tasca en la que podran comptar amb la col·laboració i l’assessorament d’Isidor Fernàndez i Laia Sánchez, impulsors i coordinadors del projecte.</p><p><strong>Els blocs de les dones de Cornellà<br /></strong></p><p style="text-align: justify;">Com a part de l’activitat, les participants han creat un bloc on recullen les seves impressions i projectes, i on altres persones poden escriure els seus comentaris. A més d’aportar aquest contingut, aquestes reporteres ciutadanes han fet també una pràctica de càmera on s’han presentat elles mateixes i han parlat de qui son, quins interessos els hi mouen per el taller i que els hi sembla la Universitat d’Estiu de les Dones, el marc on es troba aquest taller.</p><p style="text-align: justify;">A nivell tecnològic, la novetat és que, en un temps molt breu, poden veure publicat directament al bloc el vídeo que han gravat gràcies a un avançat sistema de procés digital de les imatges en el que la gravació es realitza amb qualitat d’alta definició.</p><p style="text-align: justify;">La experiència ha estat tant positiva que el Canal Dona seguirà en funcionament el proper mes de setembre, mantenint el format de taller, on aniran de la mà l’aprenentatge de les eines audiovisuals i la producció d’informació del Canal Dones Cornellà.</p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fles-dones-de-cornella-ja-tenen-el-seu-propi-canal-de-internet-tv%2F&title=Les%20dones%20de%20Cornell%C3%A0%20ja%20tenen%20el%20seu%20propi%20canal%20de%20Internet%20TV" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/les-dones-de-cornella-ja-tenen-el-seu-propi-canal-de-internet-tv/" data-a2a-title="Les dones de Cornellà ja tenen el seu propi canal de Internet TV"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/les-dones-de-cornella-ja-tenen-el-seu-propi-canal-de-internet-tv/">Les dones de Cornellà ja tenen el seu propi canal de Internet TV</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/les-dones-de-cornella-ja-tenen-el-seu-propi-canal-de-internet-tv/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Un CitiLab a les muntanyes del Pirineu</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/un-citilab-a-les-muntanyes-del-pirineu/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/un-citilab-a-les-muntanyes-del-pirineu/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Sun, 14 Jun 2009 23:19:23 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <category><![CDATA[development]]></category> <category><![CDATA[Innovation]]></category> <category><![CDATA[Internet]]></category> <category><![CDATA[ruraltic]]></category> <category><![CDATA[TIC]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/ca/2009/06/un-citilab-a-les-muntanyes-del-pirineu/</guid> <description><![CDATA[<p>Ahir a la tarda vaig arribar a un indret ben maco del Pirineu. En Josep Jordana, ens ha convidat a passar aquest cap de setmana a Espot, un...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/un-citilab-a-les-muntanyes-del-pirineu/">Un CitiLab a les muntanyes del Pirineu</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Ahir a la tarda vaig arribar a un indret ben maco del Pirineu. En <strong>Josep Jordana</strong>, ens ha convidat a passar aquest cap de setmana a <a href="http://espot.ddl.net" target="_blank" rel="noopener">Espot</a>, un petit poble de dos-cents setanta habitants a la falda de Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb l’objectiu de trobar-nos per parlar sobre les possibilitat de la creació d’un model de CitiLab d’alta muntanya, el <a href="http://pirenelab.eu/" target="_blank" rel="noopener">Pirene Lab</a>.</p><p style="text-align: justify;">Una estada on ens hem trobat uns quants amics, com <strong>Ramon Roca</strong> de <a href="http://www.guifi.net/" target="_blank" rel="noopener">Guifinet</a> o <strong>Paco Fernández</strong> de <a href="http://livinglabrionacimiento.wordpress.com/" target="_blank" rel="noopener">Abla</a>, un petit poble de 1.500 habitants a Almeria que compta amb un model de Living Lab que comença connectant a la gent. No tenen seu, ni edifici o lloc on treballar. Però s’han posat d’acord per trobar els moments i processos que permet innovar en benefici del benestar social, portant a la pràctica una iniciativa tant interessant com un <strong>“cafe de ideas”</strong>. Cada dia organitzen una tertulià, on qualsevol ciutadà, pot anar i explicar les seves idees, aprendre dels altres i fer un intercanvi de coneixement, experiències i sobretot la quotidianitat del poble.</p><p style="text-align: justify;">L’Estage ha estat el principi del projecte <strong>Pirene Lab</strong>, punt de partida per traslladar el debat a altres plataformes en xarxa. La llavor ja està plantada a l’alta muntanya i comença a arrelar amb la ajuda del CitiLab, dintre d’un ecosistema molt complexe que vol ser sostenible.</p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fun-citilab-a-les-muntanyes-del-pirineu%2F&title=Un%20CitiLab%20a%20les%20muntanyes%20del%20Pirineu" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/un-citilab-a-les-muntanyes-del-pirineu/" data-a2a-title="Un CitiLab a les muntanyes del Pirineu"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/un-citilab-a-les-muntanyes-del-pirineu/">Un CitiLab a les muntanyes del Pirineu</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/un-citilab-a-les-muntanyes-del-pirineu/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Seniorlab: An Innovative, User-Driven, Lifelong Learning Project Based on the Experiences of Senior Citizens</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/seniorlab-an-innovative-user-driven-lifelong-learning-project-based-on-the-experiences-of-senior-citizens/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/seniorlab-an-innovative-user-driven-lifelong-learning-project-based-on-the-experiences-of-senior-citizens/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Wed, 10 Jun 2009 17:16:48 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <category><![CDATA[Recerca]]></category> <category><![CDATA[anthropology]]></category> <category><![CDATA[CitiLab]]></category> <category><![CDATA[Innovation]]></category> <category><![CDATA[research]]></category> <category><![CDATA[seniorlab]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=886</guid> <description><![CDATA[<p>Seniorlab uses a project-based learning approach, and also borrows from the Living Lab methodology; members meet twice a week, and receive formative sessions on the technology tools they require for the projects being developed.</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/seniorlab-an-innovative-user-driven-lifelong-learning-project-based-on-the-experiences-of-senior-citizens/">Seniorlab: An Innovative, User-Driven, Lifelong Learning Project Based on the Experiences of Senior Citizens</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p>2009 EDEN Annual Conference. Innovation in Learning Communities. Gdansk, Poland</p><h5>Seniorlab: An Innovative, User-Driven, Lifelong Learning Project Based on the Experiences of Senior Citizens</h5><p style="text-align: left;">Isidor Fernàndez, Citilab Spain – Visual Anthropology Archive; Ricardo Torres, Fi2cat; Rosa Casanovas, Universitat de la Gent Gran; Artur Serra, Fi2cat; Doris Moreno, Universitat Autònoma de Barcelona, Carlos Bezos, Value Creation.</p><p style="text-align: left;"><strong>Objective</strong></p><p style="text-align: left;">The objective of Seniorlab is to put senior citizens at the centre of the knowledge society, under the belief that they should not have to adapt to new technologies and tools, but rather that these should be adapted to senior citizens’needs, and it should also be taken into account what they can provide to society. Seniorlab is, in this context, a social innovation that regards people -senior citizens in this case- as the drivers of social and cultural innovation.</p><p style="text-align: left;"><strong>Methodology<br /></strong></p><p style="text-align: left;">Seniorlab uses a project-based learning approach, and also borrows from the Living Lab methodology; members meet twice a week, and receive formative sessions on the technology tools they require for the projects being developed. The 13 members of the team also participate in meetings to follow-up on these projects, discuss and propose new ideas for innovation, and share experiences with other groups and organizations that are interested on this area. Through some the projects that were carried out, slideshows became family photo albums, and video was used to create a record of the places they have grown and worked in. This in turn meant they not only had to learn how to use new technologies, but also how to do research: how to conduct interviews how to search for a file, how to document facts. It is essentially a combination of project-based learning and a Living Lab methodology: the users are at the centre of the open innovation process, and are involved at every step of it.</p><p style="text-align: left;"><strong>Results<br /></strong></p><p style="text-align: left;">The project has just reached its first year of life. As of today, Seniorlab is a Living Lab community composed of 13 members, who during 2008 have developed a number of innovation, learning and difussion projects centered on new technologies. Seniorlab has also played the role of observatory for innovation projects developed for and by senior citizens.</p><p style="text-align: left;">The activities developed at Seniorlab have been focused on the interests and needs of the members themselves; instead of starting with ICT courses, a different approach was taken: through the use of focus groups and observation, the interests ans needs of the group were identified, and then it was decided what tools were necessary for the execution of the related projects. The training sessions were done as workshops rather than as formal courses, based on the requirements and feedback of the participants, A lab/meeting ares is being set-up, and a blog was created (<a href="http://seniorlab.citilab.tv" target="_blank" rel="noopener">http://seniorlab.citilab.tv</a>); this is maintained by the Seniorlabers themselves.</p><p style="text-align: left;">Additional results are the promotion of a techno-social identity among senior citizens, bringing them closer to technology; a high level of enthusiasm and involvement in the project; and providing the participants with a basic knowledge on tools such as blogs, video recording and slideshows. There also some specifics results, related to the projects developed by Seniorlab, and which are structured around two main axes: the Memory and history axis, and the Technology axis.</p><p style="text-align: left;"><strong>Future work<br /></strong></p><p style="text-align: left;">So far, the Seniorlab experience has been a successful one, and we intend to keep on developing new projects and ideas, always driven by the users themselves. All projects have been proposed as prototypes that can be improved and expanded, either from the content or the technology point of view. Proven methodologies and tools could be applied to new environments, and current projects could be improved and enhanced by using new tools and applications. The project is starting its second year with an expanded group of Seniorlabers, including the ones that participated in the first edition and additional members in the coordination team.</p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fseniorlab-an-innovative-user-driven-lifelong-learning-project-based-on-the-experiences-of-senior-citizens%2F&title=Seniorlab%3A%20An%20Innovative%2C%20User-Driven%2C%20Lifelong%20Learning%20Project%20Based%20on%20the%20Experiences%20of%20Senior%20Citizens" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/seniorlab-an-innovative-user-driven-lifelong-learning-project-based-on-the-experiences-of-senior-citizens/" data-a2a-title="Seniorlab: An Innovative, User-Driven, Lifelong Learning Project Based on the Experiences of Senior Citizens"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/seniorlab-an-innovative-user-driven-lifelong-learning-project-based-on-the-experiences-of-senior-citizens/">Seniorlab: An Innovative, User-Driven, Lifelong Learning Project Based on the Experiences of Senior Citizens</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/seniorlab-an-innovative-user-driven-lifelong-learning-project-based-on-the-experiences-of-senior-citizens/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> <item> <title>Xina censura Twitter i Hotmail a pocs dies de l’aniversari de la massacre de Tian’anmen</title> <link>https://www.isidorfernandez.net/xina-censura-twitter-hotmail-aniversari-massacre-tiananmen/</link> <comments>https://www.isidorfernandez.net/xina-censura-twitter-hotmail-aniversari-massacre-tiananmen/#respond</comments> <dc:creator><![CDATA[Isidor Fernàndez]]></dc:creator> <pubDate>Tue, 02 Jun 2009 17:11:55 +0000</pubDate> <category><![CDATA[Blog]]></category> <category><![CDATA[censure]]></category> <category><![CDATA[history]]></category> <category><![CDATA[Internet]]></category> <category><![CDATA[Social Media]]></category> <category><![CDATA[society]]></category> <guid isPermaLink="false">http://www.isidorfernandez.net/?p=132</guid> <description><![CDATA[<p>Des d’aquesta tarda, l’accés als servidors de Twitter, Hotmail, Flickr, Bing i altres tants llocs, han estat bloquejats pel govern xinès, deixant així a milers d’internautes xinesos sense...</p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/xina-censura-twitter-hotmail-aniversari-massacre-tiananmen/">Xina censura Twitter i Hotmail a pocs dies de l’aniversari de la massacre de Tian’anmen</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></description> <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><span lang="ca">Des d’aquesta tarda, l’accés als servidors de <a href="http://www.twitter.com" target="_blank" rel="noopener">Twitter</a>, Hotmail, Flickr, Bing i altres tants llocs, han estat bloquejats pel govern xinès, deixant així a milers d’internautes xinesos sense accedir a la xarxa. Aproximadament a les 17:00 hora local (09:00 GMT), sense informar prèviament i de la forma més desapercebuda possible, les autoritats xineses han decidit bloquejar els serveis de xarxes socials.</span> <span lang="ca">Van fer el mateix durant el mes de març de l’any en curs, bloquejant l’accés al portal de vídeo YouTube, propietat de Google, després de que alguns grups i col lectius de suport al Tibet pugessin una bona quantitat de vídeos amb imatges de la repressió per part de militars xinesos durant les <a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/in_depth/asia_pacific/2008/tibet_tensions/default.stm" target="_blank" rel="noopener">protestes de 2008</a>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ca">Aquest proper dijous, es compleix la celebració del vintè aniversari de la massacre de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Protestas_de_la_Plaza_de_Tian'anmen_de_1989" target="_blank" rel="noopener">Tian’anmen</a>, quan el govern va declarar la llei marcial, enviant els tancs que van entrar a la plaça de Pequín i aixafar les protestes d’estudiants i treballadors. Des de llavors, el govern xinès mai va fer pública la llista de víctimes, que va qualificar com una conspiració contrarevolucionària.</span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ca">En aquell moment, el govern xinès va emprendre nombrosos arrestos a fi de suprimir els instigadors del moviment, expulsant literalment a la premsa i els mitjans de comunicació estrangers, passant a controlar estrictament la cobertura dels esdeveniment des de la premsa xinesa. És clar, que, les repercussions contra el govern xinès, van ser realment incommensurables, causant la condemna internacional de la seva pròpia actuació.</span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ca">Encara que això forma part de la història, surgeix el dubte de replantejar-se fins a quin punt un govern té el dret a reprimir la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Libertad_de_expresion" target="_blank" rel="noopener">llibertat d’informació i expressió</a>, que és d’una certa forma allò que possiblement volen durant els propers dies. Fins i tot alguns s’han estranyat de la tardança, com <a href="http://twitter.com/kaiserkuo" target="_blank" rel="noopener">Kayser Kuo</a>, un comentarista xinès de tecnologia al que li sorprèn que el govern xinès hagi trigat tant en bloquejar aquests serveis.</span></p><p><a class="a2a_dd addtoany_share_save addtoany_share" href="https://www.addtoany.com/share#url=https%3A%2F%2Fwww.isidorfernandez.net%2Fxina-censura-twitter-hotmail-aniversari-massacre-tiananmen%2F&title=Xina%20censura%20Twitter%20i%20Hotmail%20a%20pocs%20dies%20de%20l%E2%80%99aniversari%20de%20la%20massacre%20de%20Tian%E2%80%99anmen" data-a2a-url="https://www.isidorfernandez.net/xina-censura-twitter-hotmail-aniversari-massacre-tiananmen/" data-a2a-title="Xina censura Twitter i Hotmail a pocs dies de l’aniversari de la massacre de Tian’anmen"></a></p><p>L'entrada <a href="https://www.isidorfernandez.net/xina-censura-twitter-hotmail-aniversari-massacre-tiananmen/">Xina censura Twitter i Hotmail a pocs dies de l’aniversari de la massacre de Tian’anmen</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.isidorfernandez.net">Isidor Fernàndez</a>.</p>]]></content:encoded> <wfw:commentRss>https://www.isidorfernandez.net/xina-censura-twitter-hotmail-aniversari-massacre-tiananmen/feed/</wfw:commentRss> <slash:comments>0</slash:comments> </item> </channel></rss> If you would like to create a banner that links to this page (i.e. this validation result), do the following:
Download the "valid RSS" banner.
Upload the image to your own server. (This step is important. Please do not link directly to the image on this server.)
Add this HTML to your page (change the image src attribute if necessary):
If you would like to create a text link instead, here is the URL you can use:
http://www.feedvalidator.org/check.cgi?url=http%3A//www.isidorfernandez.net/feed/rss
